Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

De clústers i escoles, I

La reflexió sobre clústers i escola del meu article a Crònica.cat, em permet continuar en aquesta línia de recerca sobre l’aprofitament de la  xarxa que la institució escola pot aportar al conjunt de la societat, de com el sistema educatiu pot generar innovació i riquesa al territori i a la societat on s’insereix.

En un clúster les diferents unitats bàsiques són de dimensions o característiques diferents, aquesta diversitat enriqueix les possibilitats d’intercanvi i facilita la interacció entre sectors. En un territori on els models de producció estan relacionats amb les possibilitats del lloc, l’aportació de la institució educativa proporciona coneixement i sistematització. El centre educatiu és per ell mateix un model de producció integrada que funciona. És un ecosistema on s’integren perfils professionals molt diferents que actúen en col·laboració i amb objectius delimitats, temporitzats i altament rendibles. La majoria dels professionals que integren un centre escolar tenen una formació de nivell superior i actúen en coordinació amb professionals d’altres perfils. Els usuaris d’aquest servei escolar són copartíceps del propi modus de producció, integrats en l’actuació comú i el rendiment és per definició un servei al conjunt de la societat.

La formació continuada dels diferents professionals, el canvi constant en els perfils dels usuaris, la modificiació de les estratègies i  tecnologies aplicades i el rendiment de comptes són inherents al propi sistema escolar, que manté un nivell de resposta molt alt respecte dels objectius esperats. De fet, el servei escolar és ja alguna cosa més que la pura transmissió de coneixement.  De com el propi territori on s’insereix l’escola aprofita els inputs de l’actuació escolar és revel·la un dels reptes més interessants de la pròpia societat. Com integra els immigrants l’escola? Com acull els alumnes amb determinades deficiències? Com respòn al repte dels estudiants brillants? Com es relaciona amb les famílies? Com soluciona contingències accidentals o solucions a problemes instantànis per a una gran quantitat de gent?…Tot plegat un model de funcionament que és perfectament aprofitable per tothom i que dóna valor al propi territori i al grup social al qual serveix.

Llibre: Vientos de cuaresma de Leonardo Padura

Pel·lícula: Che 2. Guerrilla d’Steven Soderbergh

Música: Suite nº 1 de J.S. Bach

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

2 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Jordi Roca { 02.25.09 at 20:45 }

Molt interessant aquest post i el de Crònica.cat. Jo crec que la formació del professorat en les TAC és clau perquè amb competències bones en aquest àmbit s’obren un munt de col·laboracions que ara mateix són més complicades. Si tots els mestres tinguéssim clar el potencial 2.0, els projectes i les ajudes entre el col·lectiu serien més eficients. Estic segur que ara mateix molt potencial es perd perquè hi ha professorat que no aprofita els mecanismes de difusió de la xarxa; això s’ha d’arreglar, però com? hi ha mestres negats en informàtica i d’altres que es neguen a aprendre’n, això no hauria de ser així. Jo crec que els mestres hauríem de tenir competències en les TAC de la mateixa manera que tenim o se suposa que hem de tenir competències lingüístiques sigui quina sigui la nostra especialitat.
Salut

2 Trina Milan { 02.26.09 at 8:33 }

Jordi,
molt d’acord i és més..extendre la xarxa 2.0 cap a la resta de l’entorn..fer rendible el que hi ha més aprop, dins i fora del centre, ..salut amic

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>