Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Galileo Galilei o la resignació del científic

Que hagin passat segles per a que una institució com l’Esglèsia Catòlica hagi reconegut un error no és desitjable però és recomanable: ha obsequiat en memòria de Galileo Galilei una misa en reparació per l’acusació de la Inquisició de fa 400 anys, per la qual cosa  el científic va haver de retractar-se de les seves hipótesis que propugnàven l’heliocentrisme de l’univers front la idea catòlica de la centralitat de la Terra com a creació de Deu. Creacionisme, de què em sona? Ah sí, circula la corrent del “creacionisme” que propugna en ple segle XXI que tot i les demostracions de Galilei, Darwin i altres, tots hem estats creats per un Deu i només seguim els destins de la ciència a partir de la voluntat d’aquest creador. I no estem al segle XV, tot i que l’Esglèsia Catòlica es mostra dura i cruel en tota la seva capacitat, com es pot comprovar.

No és una qüestió banal; la diferència entre “creure” i “provar” és abismal i en aquesta diferència radica la capacitat de les institucions i les persones per a dominar els altres. De fet, les diverses religions són les institucions que millor proven el que definia Darwin: “qui millor s’adapta, sobreviu”…per això, tenir la capacitat de trobar en les persones i els grups socials les debilitats que necessiten cobrir és la clau de l’éxit perquè aquestes siguin seguidores del qui es propugna com a líder. És a dir: educació, acció social i una mica de màgia per a enlluernar i aconseguir creure tot el que faci falta.

No nego la necessitat de l´ésser humà de voler anar més enllà del que significa la pura ciencia de laboratori, la necessitat de respostes a preguntes que no s’acaben amb el big bang, però el que no és de rebut és que encara es negui la capacitat de les persones a la decissió lliure d’estimar-se, de viure o d’aconseguir la millora de la salut. La ciència ens fa lliures perquè ens fa a tots iguals, malgrat els qui volen fer-nos depenents, perquè com deia Galileo: E pur, si muove…

Llibre:  Cosmos de Carl Sagan

Pel·lícula: 2001, una odisea a l’espai d’Stanley Kubrick

Música: Adagio en G minor d’Albinoni

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

9 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Joan Borrut i Ràfols { 02.15.09 at 23:22 }

Des de l’obscurantisme de les religions, que prefereixen que el poble sigui ignorant, fins a la ciencia com a font de negoci… hi ha un abisme.
L’equilibri es l’assignatura pendent…

2 miq { 02.16.09 at 1:21 }

Primer, contestaré en Joan aquí a sobre:
“la ciència com a font de negoci”!!!
Jo que m’hi dedico de fa anys, crec que som el col·lectiu menys avesat a fer negocis i dels que a igual formació (superior i més enllà), hores que s’hi dediquen a la setmana… menys reben en comparació com a remuneració salarial. Ara bé, potser pel pecat d’uns quants passem tots per pecadors. Ara que Mr.Joan deixi d’emprar “avanços científics i tècnic” en la seva vida diària i veurà que difícil que se li fa el viure sense tot aquest progrés: antibiòtics? antivirals? teràpies específiques? telèfon? rentadora? cuina? cotxe? metro? i un llarg etcètera.

Segon, per a l’autora,
Jo amb el “negoci i la clientela” de l’església no m’hi fico; però demano que no ells no s’hi fiquin (en consonància) amb el quefers de l’estat, de la ciència, de la sanitat (i.e. separació estat – creences); i que, per tant, no pretenguin marcar o marquin, com han fet i fan en alguns casos, a què es destinen els pressupostos públics (de tots: creients i no creients) en matèria d’investigació científica i sanitària.

Pel bé de tots (creients i no creients)… i amén!
;-)

3 Trina Milan { 02.16.09 at 9:33 }

Joan,
sí, tot i que el negoci crec que el fan les empreses i jo parlava més aviat del científic coma persona que investiga i que fa avançar el món front aquells que mantenen obscurantisme, que tampoc són tots els que creuen en Deu, sigui quin sigui…salut amic

4 Trina Milan { 02.16.09 at 9:38 }

Miq,
estic d’acord amb tú, de fet el que subjaç sota la meva crítica a l’esglèsia catòlica és aquesta voler erigir-se en jutge i part d’un món que no és el seu…i a més pretendre que altres que no són creients passin i paguin per allò que no s’adiu amb una societat moderna. L’avenç de la ciència a voltes pot posar problemes de consciència, però això s’ha de parlar obertament i no sota paradigmes tancats com els de la religió…
salut amic

5 saltenc { 02.16.09 at 13:29 }

L’han fet tan, tan grossa que avui és impossible que baixin del ruc, per vergonya davant de Deu i del poble que els ha sofert

6 Trina Milan { 02.16.09 at 14:04 }

Marià,
les estructures que donen forma a les religions a voltes no es corresponen amb el que aquella religió predica…és un oxímoron però és així…salut amic

7 Joan Borrut i Ràfols { 02.17.09 at 22:22 }

Benvolgut Miquel. No vull començar una baralla dialèctica…Entenc perfectament el teu plantejament. Però la ciència patentada per multinacionals no serveix perquè el mon vagi millor. No vaig nomes a peu, vaig amb coche (ja te mes de deu anys..) . Soc pagès, no amb cavall, amb tractor… però faig agricultura ecològica. Transgènics no si us plau.
No prenc antivirals, deixo que el meu cos faci la feina… l’ajudo amb remeis naturals. Des de petit que no se lo que son els antibiòtics… hi ha altres sistemes… Els meus fills no porten cap vacuna… No em diguis que abans la gent moria més jove. La mortalitat infantil (selecció natural) modifica l’estadística. La traumatologia i la cirurgia mecànica a millorat molt, d’acord. Però la ingesta massiva de medicaments es un negoci com una casa. Ens hem allunyat de la Natura i això ho paguem i o pagarem. A pesar dels científics. Que de ben segur son honrats i fan la seva feina..però no qui s’aprofita d’ella per fer diners.

8 miq { 02.19.09 at 7:08 }

Benvolugut Joan,
Estic d’acord amb moltes de les coses que dius de la sobre-medicació: un bon exemple l’és el país on jo visc, els Estats Units; en el qual et bombardegen constantment amb anuncis del que jo anomeno “drogues dures”, és a dir, medicaments que en altres països més civilitzats no s’anunciarien a la televisió. Quan la nostra salut esdevé negoci, ja ens podem ben calçar!
Tot això, no treu però, que determinades vacunes, l’ús sensat i adequat dels antibiòtics… no siguin beneficiosos per al tractament o la prevenció de malalties.
I jo no sóc contrari del tot dels transgènics, sinó de la submissió que impliquen en molts casos de l’agricultor cap a una multinacional que li subministra determinades varietats.
No en sóc contrari en el cas que potenciïn determinades característiques beneficioses (com han fet des del neolític l’agricultura i la ramaderia, per selecció artificial de determinades varietats); però com en tot, s’ha de veure cas per cas. I això ho afirma un fervent defenso de l’agricultura tradicional (sense pesticides).
:)

9 Efrem { 02.19.09 at 13:35 }

És interessant com -sobretot als EEUU- està creixent la teoria del disseny intel·ligent com a contraposició a Darwin. Crec que la raó d’això és que permet conciliar catolicisme amb ciència, molts científics catòlics li estan donant suport. Esperem que no passi d’una broma, com pretenen. De fet, en veure que la cosa creixia, els descendents del mateix Darwin s’afanyaren a destrossar l’argument d’or dels del Disseny intel·ligent amb proves. El gran problema ve perquè es parla de física quàntica, coses tan petites que apenes poden ser susceptibles de demostrar empíricament i s’ha de fer a base de teoria. Com quan ja els grecs dèien que la terra era rodona i que voltava al sol, tot analitzant-ho amb les ombres de la llum, però sense poder fotografiar la terra des de l’espai, esclar.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>