Del blog al paper
Llegir el diari és, segons la meva perruquera, imprescindible per a començar bé el dia, i si són dos millor que un, he afegit jo. Això és el que han pensat és creadors de The Printed Blog, un diari que ha nascut a partir de les aportacions de bloggers americans que volien veure els seus escrits posats en paper, per allò de la idea romàntica de que en paper tot és millor, més important; perquè no és només un tema de visió és també alguna cosa relacionada amb el costum interioritzat de que l’important s’escriu i es llegeix en paper.
La cosa promet. De fet és l’evolució lógica del que fa dies que diem molts, els que escrivim un blog ho fem sobretot perquè ens agrada escriure, i clar, som els mateixos als que ens embogeix llegir, al revés no sempre passa, però el grup és aquest. Lectors i escriptors en paper que escriuen al blog perquè ho necessitem i és millor que convèncer a un editor de diaris de que pots escriure una columna (jo tinc un editor que m’ho va posar fàcil i fins ara..) o als editors de llibres que encara estan passant pel cedaç molta bona literatura.
Té molta raó el creador de The Printed blog, Joshua Karp, quan diu que no és un diari diferent dels altres, és un diari que canvia el concepte de negoci. Es reparteix gratuïtament a les estacions de transport públic a Chicago i San Francisco on han començat l’aventura. S’alimenta dels posts dels bloggers als quals paga un percentatge de les entrades de publicitat i intenta fer el camí invers dels continguts digitals cap al suport paper. És una original idea de renovació dels mitjans tradicionals perquè s’aparta de la necessitat de rapidesa temporal del diari estandard per a posar sobre el paper allò que els bloggers ja han escrit a la xarxa. És a dir, el valor és el tamis que el blogger li dona a la notícia, no la seva immediatesa. Excel·lent idea, estarem atents als resultats.
Llibre: Los Baldrich d’Use Lahoz
Pel·lícula: El juego del ahorcado de Manuel Gómez Pereira
Música: Angels de Robbie Williams
8 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris
M’agrada la idea i m’agradaria que tingu´s èxit. El que passa és que si la seva existència depèn de la publicitat no veig clar com es pot valorar l’èxit “objectiu” d’aquest diari.
Qunan vaig a l’estació i em donen un diari l’agafo tant si és purriós com si es pot llegir.
Dirsi com ADN tanquen la barraca … Llavors no sé com va la cosa vista des de la perspectiva ecnòmica que ho explica gairebé tot
Estar molt bé aquesta, a veure si per aquí en treuen exemple
Sani,
diria que la seva innovació és el que explicava al final del post…fer el camí invers al que s’ha fet fins ara…del blog al paper…generar un diari que prové de la xarxa….estarem atents…salut amic
Marià,
és molt i molt interessant…a veure si tenim un diari del blog per aquí;-) salut amic
Trina,
D’això em podríem dir “roda al món i torna al Born” o en espanyol “para este viaje no hacían falta tantas alforjas”. No havíem quedat que amb els internets, els blogs i tota la pesca ens estalviàvem tones de paper i, per tant, s’haurien de tallar menys arbres i que tot plegat seria molt més sostenible i ecologista? Què ens dirà ara en Saura? Vols dir que als blogaires no ens posarà un nou impost “per si” se’ns passa pel cap imprimir els nostres articles?
Miquel,
ets únic..jajajajaj….tens raó havíem quedat en tot això, però i l’interessant que serà veure en Saura perseguint-nos pels carrers de la xarxa dient..: Nooooooo!…..jajajaj
salut amic
Caram! Això arribarà aquí algun dia…Ho intueixo.
Veí,
arribarà segur…i nosaltres hi serem oi que sí?…salut amic
Deixa un Comentari