Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

La tràgica força de la natura

La tempesta s’ha abatut sobre Catalunya i ens ha deixat corpresos per uns vents que no s’havien vist amb aquesta força. Les conseqüències són estremidores: set persones mortes, entre elles, quatre nens a Sant Boi de Llobregat. No em puc imaginar el dolor dels seus pares, de la seva família i amics.

El fet que s’hagi produït aquesta mort en una instal·lació esportiva pública  afegeix interrogants sobre la gestió de la prevenció que les autoritats públiques han de fer als ciutadans. És dantesc veure l’aspecte que carrers i places de Barcelona o d’arreu de Catalunya han tingut el dia desprès, arbres caiguts, parets a terra, cotxes i mobiliari urbà destrossats, tot plegat per uns vents amb una força molt superior al que ens té acostumats el benèvol clima mediterrani.

La brutalitat de les morts ens obliga a ser curosos amb l’anàlisi dels fets. Els avisos de ventades s’estaven donant, però podria ser que s’haguessin hagut de prendre mesures sobre les activitats al carrer, especialment amb nens. De tots és sabut que els dissabtes al matí  moltíssims nens i nenes de Catalunya estan als poliesportius de cada poble o ciutat. S’haguéssin hagut de suspendre les activitats, com es sol fer amb les escolars dels centres educatius? Per exemple, avui diumenge, la Conselleria d’Educació ja donava la informació sobre les incidències a centres a causa del temporal, per a demà dilluns, dia de classe. D’altra banda, el poliesportiu comptava amb totes les mesures de qualitat en la construcció i seguretat?

Moltes vegades m’he plantejat,  per altres motius, que les activitats esportives amb nens i nenes no tenen el control de qualitat que tenen les escoles. Es a dir, tenim a milers d’infants sota la responabilitat de persones com ara entrenadors, monitors o simples associacions esportives dirigides per gent sense preparació professional. I tenim instal·lacions que no semblen molt segures: sostres de llauna, parets febles…No hauriem de necessitar morts per a avaluar la idoneïtat de les persones i dels edificis que conviuen amb milers de nens cada setmana ni per a revisar els protocols ciutadans de seguretat.

Llibre: El Quidditch de totes les époques de J.K. Rowling

Pel·lícula: Push de Lee Daniels, premi del jurat del festival de Sundance 2009

Música: El cant dels ocells per Victòria dels Àngels

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

6 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Iñaki Murua { 01.25.09 at 22:21 }

Fíjate Trina, a mí como responsable de fútbol escolar del equipo de mi barrio, Basurto, me llegó un SMS de la Diputación de Bizkaia el viernes a las 14.30 avisando de la suspensión de actividades para el fin de semana y me pareció excesivo, pero la verdad es que acertaron.

Una abraçada.

2 Ferran { 01.25.09 at 22:47 }

De totes formes, Trina, trobo un pèl injust que sempre és parli, exclusivament, de la responsabilitat de les administracions… i tothom sembla oblidar-se de les responsabilitats individuals. Els mitjans havien informat profusament sobre el que ens venia al damunt, i cadascún de nosaltres som prou grandets per prendre les decisions correctes.
Sóc el primer a fiscalitzar, sempre, la feina que fa l’administració, però em nego a posar exclusivament a les seves mans tota la responsabilitat, si més no en un cas com el d’ahir, on el que vam patir va ser un huracà en tota regla… i correctament pronosticat.
Salut, i bona setmana.

3 Trina Milan { 01.25.09 at 22:52 }

Iñaki,
pues eso es lo que pienso que las administraciones tienen que “exagerar” para no errar…nos quejamos a veces de los mandatos de la administración però en cuestiones de niños…no se exagera nunca..saludos amigo

4 Trina Milan { 01.25.09 at 22:54 }

Ferran,
tens raó…però crec que la qüestió personal s’ha d’afegir a la cura exhaustiva dels responsables públics….tant de les emergències com de les construccions i les responsabilitats professionals….no dic que en aquest cas hagi estat negligència, no en tinc proves…però em serveix per reflexionar…el dolor és molt profund…avui no és igual que ahir per a aquestes famílies…
salut amic

5 David { 01.27.09 at 23:13 }

Sense ànim de relativitzar o de frivolitzar en uns fets que han dut la desgràcia a moltes famílies, també cal contextualitzar els fets: les previsions meteorològiques apuntaven forts vents, però no de la magnitud del que es va poder veure el dissabte. Algunes escenes de Sant Boi, la Colònia Güell o Vallirana donaven més la imatge del pas d’un cicló que no pas de la ventada que els models meteorològics preveien. A més, la ventada fou excepcional per la seva virulència. Penso que no podem parlar de negligència, però sí que cal posar-nos les piles perquè fets com aquest no tornin a passar mai més.

6 Trina Milan { 01.28.09 at 18:48 }

David,
et dono la raó…no voldria ser agosarada però avui mateix el President Montilla ha fet unes declaracions dient que caldrà ser més cursosos en els avisos a la població davant situacions d’emergència…és així, l’administració es deu als ciutadans, i s’ha de vetllar perquè ningú prengui mal, si es pot evitar…salut

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>