Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Hillary Clinton, secretària d’estat

El president Obama ha començat a presentar els seus equips ministerials, el de seguretat nacional té una especial rellevància perquè hi ha Hillary Clinton, actual secretària d’estat i antiga rival d’Obama a les primàries del Partit Demòcrata per a nomenar candidat a la presidència dels EEUU.

És interessant observar la carrera política i personal d’aquesta dona, cridada a ser la primera presidenta del país més important del món i descavalcada del silló presidencial pel primer home negre en aquest càrrec. Tota una casualitat històrica que necessita de molt d’anàlisi pausat desprès de la tormenta emocional obamanista.

La història de Hillary Clinton és la d’una dona sobradament preparada d’un marit que ho ha aconseguit tot, i al qual ha recolçat en els pitjors moments, tant per a ell, com per a ella. Les seves aportacions incials en el primer govern Clinton sobre el sistema de salut americà eren innovadores i no van arribar a bon port perquè no estava previst que una primera dama fes una altra feina que la de visitar hospitals, no pas d’ordenar el servei que donaven.

La pregunta doncs és evident, és aquest càrrec una almoina per a Hillary? Si ho mirem fredament potser sí. Després de lluitar contra els elements en unes primàries electritzants, ser secretària d’estat és un premi de consolació. Però potser ara serà el moment de fer la feina, de demostrar en un món canviant que el repte de redefinir el paper d’EEUU serà dels que marcarà el mandat d’Obama. I ella serà la màxima responsable. Sempre a l’ombra d’un home, és el seu si.

Llibre: La Clivella de Doris Lessing

Pel·lícula: Thelma & Louise de Ridley Scott

Música: Killing my softly with his song de Roberta Flack

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

18 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 jordi { 01.22.09 at 12:17 }

Bon dia :)

Demosle al señor Ilusión sus cien dias, pero aquí una predicción del periodista Webster Repley que iremos viendo si es o no acertada, dan ganas de temblar:

http://video.google.com/videoplay?docid=-1233018367145571939&hl=es
Los hombres detrás de Barack Obama (1/2)

http://video.google.com/videoplay?docid=-1233018367145571939&hl=es
Los hombres detrás de Barack Obama (1/2)

No resulta excesivamente dificil encontrar información sobre este psicópata de Zbigniew Brzinski .

Mi intención no es quitar las ilusiones sino que estas esten basadas en realidades y analizar los posibles peligros que puede traer Obama y su nueva administración con un Jefe de Staff más que Siniestro, Rahm Emanuel .

Advierto y aun no hay nada que lo justifique, pero Obama puede ser aun más peligroso que Biush.

¿ Va reabrir la investigación del 11S y procesará por crímenes de guerra a Bush y Chaney ?. :)

2 Miquel { 01.22.09 at 14:19 }

Sens dubte la lectura que Hillary està per sota d’un home es pot fer, però estem en un cas d’excepcionalitat. No he estat als EEUU, ni soc sociòleg ni antropòleg, Trina. Però una pugna “dona vs negre” com hi va haver en aquelles primàries va posar les coses molt difícils a Hillary.

Segurament si hagués estat davant d’un home blanc tot hagués canviat molt. Però les demandes d’igualtat que fan les dones, també les volien fer la gent de raça negra; en diferents àmbits.

També és cert que una “presidenta” dels EEUU hagués tingut, segurament, menys ressò que un president negre, no creus? Hagués passat com a fet anecdòtic per a la opinió pública, passats uns mesos. I potser si això hagués estat així seria un símptoma de normalitat. Perquè tothom parla del primer “president negre”, com si diguéssin que un marcià ha arribat a Amèrica i ha conquerit el cor dels americans.

Potser la línia entre l’admiració i el “quina cosa més rara… ugh!” és massa fina, en aquests casos; i precisament com més es destaqui que l’Obama és negre [o si hagués guanyat Hillary, que és una dona], més culpes es podran donar a un fet que no hauria de ser ni molt menys remarcable. Diria que té la mateixa capacitat que hauria pogut tenir Bush [parlo en condicional perquè "visto lo visto"...].

Ja callo, que m’allargo molt. Però ara teni aun momen ti com que no et comento mai… ;)

3 Ferran { 01.22.09 at 16:07 }

Hehe, bona i cruel la teva última línia: “sempre a l’ombra d’un home”. Sí, suposo que en certa manera, el paper de Hillary com a Secr. d’Estat és un premi “menor”; suposo, però, que per ella és una oportunitat d’or per agafar experiència en política intenacional i anar-se preparant per a les eleccions de 2012.
Sigui com sigui, penso que hauria pogut estar una bona presidenta, crec que tindrà opcions en el futur i no dubto que farà una bona feina al costat d’Obama.
Salut.

4 Trina Milan { 01.22.09 at 18:06 }

Miquel,
d’acord amb les teves apreciacions, de fet aquest post m’ha sortit de cop..després de veure com les dones seguim essent menypreades i utilitzades, ciutadanes de segona categoria..ahir vaig veure dues nenes, no podien tenir més de 14 o 15 anys fent de prostitutes a una carretera…és una humiliació constant el que pateixen moltes dones, i de retruc la figura femenina, per molt que moltes gaudim de tot…salut amic, i no deixis de fer comments en el meu blog, perdria una part de la qualitat que vull que tingui ;-)

5 Trina Milan { 01.22.09 at 18:07 }

Ferran,
doncs sí, la darrera frase està escrita amb tota la intenció, i estic d’acord amb tu que aquest càrrec serà una bona cosa per a ella i les seves aspiracions, de tota manera, jo crec que ja se li ha passat l’arròs de la presidència del país…salut amic

6 Trina Milan { 01.22.09 at 18:11 }

Jordi,
entiendo tu postura, de hecho creo que todos somos conscientes de que nada es lo que parece y menos en política (cuando no en las personas) pero creo que el deseo de que todo cambie, de que se acabe Guantánamo o la guerra, es tan fuerte que todos queremos creer..la Iglesia Católica sabe muy bien cómo de fuerte és la voluntad, la fe de las personas, y eso es lo que ha promovido a Obama al poder…ahora viene su parte…tengamos fe ni que sea por cien días….abrazos

7 Miquel { 01.22.09 at 20:15 }

Hola Trina,
Encara que segurament em surto una mica del tema que tractes avui això ja fa dies que ho penso i ara ho dic públicament. Els EUA estan preparats per tenir un senyor negre de president. També crec que ho estan per tenir de presidenta a una senyora, blanca, negra o xinesa. Tampoc han fet gaires escarafalls per tenir un president que ha enganyat al poble, o un altre que enganyava a la seva senyora sense ni sortir del despatx. Vist així sembla un país molt modern i preparat per totes les eventualitats presidencials. Doncs no, hi ha una excepció. No crec que sigui possible que hi hagi un president que digui que no creu en la frase “in God we trust”. No dic que això sigui bo o dolent però penso que a un candidat que no vagi a missa no el votaria ningú. Aquesta és una de les grans diferencies entre els presidents d’Europa i els d’EUA.

8 jordi { 01.22.09 at 20:28 }

Mi querida Trina :)

98 dias para se exactos. Con un autoatentado como el del 11S, con más de un millón de asesinados en Afganistán e Irak, con la reciente masacre del Ghetto de Gaza y con un sistema financiero en pleno proceso de colapso. Hace falta algo más que ilusión, precisamos tomar medidas ejecuitivas de un calado no emprendidas antes por ningún presidente de ningún pais. Y la ciudadania global estariamos con él. Han pasado demasiadas atrocidades como para quedarnos con las buenas palabras…

De momento en Soitu leemos:

http://www.soitu.es/soitu/2009/01/21/actualidad/1232564346_967514.html
No sólo Guantánamo: diez órdenes de Bush a deshacer | soitu.es

Los ciudadanos hemos crecido y los espectáculos mediáticos y las buenas intenciones resultan atractivas un ratito, quizás quince minutos. Ahora al tajo.

Sobre Hillary Clinton desearle lo mejor. El poder no conoces de sexos como sobradas pruebas tenemos. Jamás he notado ningún matiz a la hora de toma de decisiones por parte de una mujer.

9 Trina Milan { 01.22.09 at 20:33 }

Miquel,
i a més, les diferències culturals són enormes…i és molt complicat posar-se a comparar perfils polítics, accions polítiques…tot plegat fa que la nostra admiració sigui una mica innocent…ho reconec…però i el poc que costa ser crédul?…salut amic

10 Trina Milan { 01.22.09 at 20:37 }

Jordi,
siempre me sorprendes con tus documentos…no sabemos ni la mitad de lo que pasa por el mundo, creo que muchas veces tenemos tendencia a no querer saber..a no mirar hacia delante y girar la cara….quiero creer que en alguna parte puede ser que esté la solución….y quizás una mujer como Hillary pueda hacer algo…no se…quizás no sea possible…o quizás si….mientras seguimos intentándolo…abrazos

11 Rafael del Barco Carreras { 01.23.09 at 10:54 }

OBAMA

Rafael del Barco Carreras

Si la culpa de que un selecto grupo político-funcionario-empresarial haya succionado todo el dinero español en macabra orgía de inversión y corrupción sin más objetivo que “llevárselo de los bancos y cajas” abocando al País a la peor crisis financiera jamás conocida, en versión oficial, es de los americanos y su crisis, ahora, por arte de birlibirloque, la solución, la esperanza, surge de que allí han elegido un presidente negro, presuntamente de izquierdas, que ni es negro… ni de esa izquierda, tal como aquí se entiende, ¡si se entiende algo!

El discurso oficial me pasma, debe ser porque soy un ácrata en política que al único político a quien admiro es al Presidente Suizo porque jamás he sabido ni su nombre ni siquiera de su físico, ni menos si cree o piensa en algo. No me gustan los o las líderes, en todos y cada uno de sus discursos programáticos, por lo demás bastante sencillos, solo entreveo fórmulas para alcanzar el Poder, que en ningún caso va más allá que otorgar, siempre a un reducido grupo de adictos, el dominio de unos pocos sobre la mayoría, el Poder y Dinero.

Ese señor, negro, medio negro, y de materia gris de Harvard, pagada por su abuela blanca y banquera (a esperar que no sea de los 6.000 bancos que dicen quebrarán si el Estado no ayuda) ni tiene nada que ver con la situación española, o solo, en lo que la agravó su País afectando al nuestro por su cadena de quiebras (que poco más o menos puede compensarse por los capitales americanos perdidos en el crack local), no arreglará absolutamente nada de la cadena de desastres que el crack de la Burbuja Inmobiliario Financiera ha iniciado en nuestro País, por el momento paliado por la masiva inyección de € y el aguante europeo. La misma solución que allí con $ controlados por el Senado. Pero los hábiles demagogos de la Izquierda Española, los forrados por su posición en el Poder, si antes encontraron el referente a sus males, producto de reales fechorías, ahora pretenden jugar con si se desmonta Guantánamo o se retiran del Irak.

Yo que conocí y sufrí un Guantánamo en la Modelo de los 80, o peor, ver http://www.lagrancorrupcion.com, y que Irak me queda lejos, mucho más que las diarias repercusiones que la situación en España afecta mi pequeño y a ras de suelo entorno, con amigos que quiebran, íntimos en el paro, sueldos y pensiones que crecen un 2.40 y la “vida” mucho más, y con un turbio futuro por delante, no veo que puede hacer Obama. No creo que acabe con la voracidad de nuestras clases dirigentes, ni menos transformar la Justicia en algo parecido a Justicia, ni borrar de la capa de la tierra el Oligopolio Financiero Español… por muchas tropas que retire de Irak ni Guantánamos que desmonte… más allá de alimentar la demagogia…

12 Artur { 01.24.09 at 8:53 }

Crec que la Hillary Clinton està molt més preparada que l’Obama. És trist veure que, optant a ser presidenta del país més important del món, hagi de ser la segona del seu adversari en les primàries. Obama ha despertat un excès d’il·lusió que el pagarà molt car.

13 saltenc { 01.24.09 at 13:20 }

Ja ho saps que era la meva preferència, de tota manera ja se li comença a girar feina. http://elmundo.es/elmundo/2009/01/23/internacional/1232748320.html

14 Trina Milan { 01.25.09 at 21:06 }

Señor Del Barco,
puedo estar de acuerdo con usted, pero pienso que nada es blanco ni negro en ninguna de las actividades humanas; ni nadie tiene que justificarse por nacer en una família concreta. En todo caso, las circunstàncias nos demostraran la veracidad de sus compromisos.
saludos

15 Trina Milan { 01.25.09 at 21:07 }

Artur,
jo no tenia clar que ella fos millor; però sí que considero que ha perdut amb desavantatge…encara no està preparat el primer país del món per a una dona a la presidència, les dones sobradament preparades encara hauran d’esperar..
salut amic

16 Trina Milan { 01.25.09 at 21:08 }

Marià.
doncs sí, i això és el que segurament la farà poder demostrar si realment és la dona superpreparada que tots veiem…
salut amic

17 saltenc { 01.25.09 at 21:42 }

Trina clica aquest enllaçhttp://lacaixanegre.blogspot.com/2009/01/obama.html i torni al text foto espectacular, segur, segur, que t’agrada

18 saltenc { 01.25.09 at 23:02 }

Has vist la foto de la proclamació del president Obama ?. My final photo is made up of 220 Canon G10 images and the file is 59,783 X 24,658 pixels or 1,474 megapixels.
Tenim pixels per donar i vendre, prova prova

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>