Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Lliçons d’Obama

La xarxa ha estat capaç de fer d’Obama, el primer president afroamericà dels USA. Les conseqüències d’aquest fet històric pertoquen, no només al país americà, sinó a tot el món. Amb l’objectiu d’entendre i explicar-nos què és el que ha passat perquè això sigui així, Albert Medrán i Antoni Gutiérrez-Rubí ens han regalat una sessió al Centre Internacional de Premsa de Barcelona amb el títol: Lliçons Obama.

El programa i el format ha estat trencador i exitòs, puntualmente a las 10h  Juan Víctor Izquierdo ha començat a parlar, cada ponent tenia només 5 minuts de rellotge per explicar la seva aportació, mentre l’Albert i l’Antoni acaronaven un timbre d’aquells de les oficines antigues per acabar la intervenció del que es passés de temps. No els ha calgut fer gaires esforços, l’éxit ha estat clamoròs, tothom ha sabut adaptar-se a la norma i la condensació dels 22 ponents exquisita. És un format que cladrà replicar i practicar, s’ho val i rendeix.

Sobre el contingut, tots els ponents han sabut fer arribar les seves idees al públic, amb presentacions molt ben plantejades, amb suports (no tots) de ppoints i amb una claredat i concissió perfectes. Els temes han anat des de “els valors en el discurs” i el paper dels “speechwriters” en el missatge d’Obama, fins al “monitoring” de les respostes ciutadanes en campanya, el paper de twitter, dels mòbils, de facebook, dels “grassroots” o dels vídeos i músiques que s’han utilitzat. Inclús la tipografia i la lletra O han merescut  una atenció específica per part de G.-Rubí.

Hem estat conscients tots els que hi erem que estem vivint un canvi de paradigma polític i social que ha començat a fer visible les relacions entre polítics i ciutadans del segle XXI. La mediació de les eines 2.0, dels mòbils, de les capacitats de les tecnologies per a acostar la política a la persona són evidents en aquesta campanya i no ens en podem estar de pensar que els nostres polítics d’aquí haurien de fer-se un bany d’experiència amb aquest model d’entendre la política. Carles Puigdemont, polític de casa nostra i ponent a la jornada, ho ha expressat amb claredat: les lliçons d’Obama han de ser estudiades i enteses, aplicades i utilitzades per fer de la política europea una activitat innovadora. Hi havia altres polítics a la sala com Miquel Iceta o Lourdes Muñoz que demostren que alguns ja estan en la línia de fer de la xarxa i les eines socials alguna cosa més que una anècdota.

Llibre: Democracy in America d’Alexis de Tocqueville

Pel·lícula: JFK d’Oliver Stone

Música: Yes, we can – Barack Obama Music Video

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Ferran { 01.18.09 at 1:42 }

Quan hi torni a haver eleccions al nostre país, serà interessant comprovar amb quina força els polítics catalans s’adapten als nous temps, tecnològicament parlant. D’entrada m’inclino a pensar que tots s’apressaran a fer ús de les noves tecnologies, com a mínim per intentar arribar als possibles votants més joves, però caldrà veure-ho. I, sobretot, en el cas que efectivament emprin aquestes eines, serà interessant veure com ho fan: per destacar els seus punts favorables? per “matxacar” els oponents?
Caldrà estar atents…
Salut, Trina.

2 Trina Milan { 01.18.09 at 17:17 }

Ferran,
s’obre una etapa especialment interessant en el món de la política 2.0; especialment interessant a USA i de retruc a Europa…crec que hem d’estar amatents a com es mourà Obama i el seu equip en aquesta nova etapa…i esperem no decebre’ns…somiem no?…salut amic

3 Sergi Sabaté.cat » Obama, Rei del Món { 01.18.09 at 18:37 }

[...] Trina Milan: Lliçons d’Obama [...]

4 jordi { 01.18.09 at 19:51 }

Mi querida Trina :)

Que Obama y su equipo de marketing ha utilizado la red y ha conseguido ganar por goleada consiguiendo la Primera Presidencia Geek, es evidente.

A partir del 20 E, seguimos hablando y veremos a ver si su política es realmente 2.0.

Cuando hablo de 2.o. o de democracia participativa me refiero a referendums vinculantes, claridad en las cuentas públicas, presupuestos aprobados bajo consultas populares, instrumentos de participación ciudadana…y un largo etc .Esta democracia decimonónica actual próxima al Despotismo Ilustrado debe dar paso a una nueva revolución ciudadana. donde la clase política sean meros gestores de la misma.

Si alguien tiene otra idea de democracia evoluciona para el siglo XXI que la exprese.

5 Trina Milan { 01.18.09 at 20:37 }

Jordi,
estoy de acuerdo contigo…todos tenemos una prevención delante de tanta bondad, de tanta perfección…más bién creo que necesitamos creer…sabes? las promesas son dulces hasta que ves que el que nos las ha hecho no cumple..entonces son amargas…..mientras no llega eso, soñemos
un abrazo

6 Trina Milan { 01.18.09 at 20:43 }

Sergi,
gràcies per l’enllaç…va ser molt interessant…seguiré la teva transmissió dimarts al teu blog….salut

7 Francesc Grau { 01.19.09 at 17:54 }

Trina, tan bo com m’havies avançat! :) Salutacions!!

8 Trina Milan { 01.19.09 at 19:08 }

Francesc,
va ser realment interessant, i el tema s’ho val, després de demà encara hi haurà més….això promet
salut amic

9 Assajos sobre la realitat » Avui comença l’era Obama { 01.20.09 at 9:15 }

[...] + “Lliçons d’Obama” [...]

10 Rafael del Barco Carreras { 01.21.09 at 11:48 }

OBAMA

Rafael del Barco Carreras

Si la culpa de que un selecto grupo político-funcionario-empresarial haya succionado todo el dinero español en macabra orgía de inversión y corrupción sin más objetivo que “llevárselo de los bancos y cajas” abocando al País a la peor crisis financiera jamás conocida, en versión oficial, es de los americanos y su crisis, ahora, por arte de birlibirloque, la solución, la esperanza, surge de que allí han elegido un presidente negro, presuntamente de izquierdas, que ni es negro… ni de esa izquierda, tal como aquí se entiende, ¡si se entiende algo!

El discurso oficial me pasma, debe ser porque soy un ácrata en política que al único político a quien admiro es al Presidente Suizo porque jamás he sabido ni su nombre ni siquiera de su físico, ni menos si cree o piensa en algo. No me gustan los o las líderes, en todos y cada uno de sus discursos programáticos, por lo demás bastante sencillos, solo entreveo fórmulas para alcanzar el Poder, que en ningún caso va más allá que otorgar, siempre a un reducido grupo de adictos, el dominio de unos pocos sobre la mayoría, el Poder y Dinero.

Ese señor, negro, medio negro, o de cerebro totalmente “americano”, ni tiene nada que ver con la situación española, o solo, en lo que la agravó su País afectando al nuestro por su cadena de quiebras (que poco más o menos puede compensarse por los capitales americanos perdidos en el crack local), no arreglará absolutamente nada de la cadena de desastres que el crack de la Burbuja Inmobiliario Financiera ha iniciado en nuestro País, por el momento paliado por la masiva inyección de € y el aguante europeo. Pero los hábiles demagogos de la Izquierda Española, los forrados por su posición en el Poder, si antes encontraron el referente a sus males, producto de reales fechorías, ahora pretenden jugar con si se desmonta Guantánamo o se retiran del Irak.

Yo que conocí un Guantánamo en la Modelo de los 80, o peor, ver http://www.lagrancorrupcion.com, y que Irak me queda lejos, mucho más que las diarias repercusiones que la situación en España afecta mi pequeño y a ras de suelo entorno, con amigos que quiebran, íntimos en el paro, sueldos y pensiones que crecen un 2.40 y la “vida” mucho más, y con un turbio futuro por delante, no veo que puede hacer Obama. No creo que acabe con la voracidad de nuestras clases dirigentes, ni menos transformar la Justicia en algo parecido a Justicia, ni borrar de la capa de la tierra el Oligopolio Financiero Español… por muchas tropas que retire de Irak ni Guantánamos que desmonte… más allá de alimentar la demagogia…

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>