Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Austràlia

He tornat a Austràlia. Vaig ser-hi a l’estiu del 2004, i mirant la pel·lícula de Baz Lurhmann he tornat als grans paisatges del Territori del Nord i he tornat a la sorpresa continua d’un país que és un continent.

La fotografia que veieu és de l’Uluru, la muntanya màgica dels aborígens i la vaig fer al capvespre que és un dels moments on la muntanya brilla sota els raigs de sol.

Austràlia sorprèn per la seva natura exhuberant i alhora terrible, deserts inabastables i selves impenetrables, la gran barrera del corall o les platges d’onades surferes. Però l’impacte creix quan coneixes com s’ha fet la colonització i com la relació entre els aborígens i els europeus ha estat i és encara un episodi terrible de la història. Mentre Sidney és una capital cosmopolita on conviuen gent d’arreu del món, les ciutats del centre i del Nord són els llocs on s’han arrecerat els habitants originaris, expulsats de les seves terres i de la seva forma de vida. Un dels episodis més sagnants d’aquesta colonització brutal ha estat el que anomenen “la generació robada”, la separació dels nens aborígens de les seves famílies per donar-los a entitats religioses i aculturar-los. Es considerava que la seva forma de vida salvatge s’havia d’acabar. Tot plegat una discriminació racial de les més terribles que es coneixen, que va perdurar en el temps fins als anys 70 del segle XX, i per a la qual els aborígens no han rebut disculpes del govern fins a l’any 2008.

La película és un biopic ben fet, amb tocs estètics de còmic que intenta explicar com Austràlia s’ha fet dels que l’han colonitzat i de com els aborígens intenten sobreviure en aquesta situació. En la línea de les grans películes de l’oest, amb un toc de compromís social i de reconeixement als aborígens i a la seva tragèdia.

Quan la veia, recordava el meu viatge, recordava com a Alice Springs vaig comprovar que encara la relació dels aborígens amb els occidentals és de dependència. Són famosos els diggeridoos, instruments de música aborígen, i els quadres inspirats en la seva cultura. En una galeria d’art on vaig entrar per comprar un quadre, els preus eren molt alts i mentre me’ls mirava, va entrar una dona aborígen amb tres quadres sota el braç, a la que la dona de la galeria li va pagar una misèria mentra a mi me’n demanava moltíssim més. L’impacte de la disriminació racial pura i dura va ser molt fort i va estar present en tot el viatge.

Austràlia és un gran país amb forats foscos de la seva història i de la seva realitat. Visiteu-la, val la pena.

Llibre: En las antípodas de Bill Bryson

Pel·lícula: La generación robada de Phillip Noyce

Música: Ca’nt get you of my head de Kylie Minogue

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 01.10.09 at 13:38 }

Doncs si val tant la pena com dius potser ens hi haurem d’acostar algun dia, no? Per cert, m’ha fet gràcia veure el tema d’aquest post doncs em sembla recordar que el primer comentari que fa uns quants mesos vaig deixar al Platxèria anava també sobre Austràlia.

2 Edu { 01.10.09 at 19:12 }

És un d’aquests destins on sempre he volgut anar, però és un viatge que cal planificar amb temps.

Algun dia hi anirem!

Salut!

3 Trina Milan { 01.10.09 at 22:09 }

Miquel,
doncs sí, val la pena..i sí, el teu primer comentari era a un post sobre Austràlia…ja ho veus, va deixar empremta en mi…no és casualitat ;-)
salut amic

4 Trina Milan { 01.10.09 at 22:10 }

Edu,
si que cal planificar amb temps un viatge a Austràlia, és l’altra punta del món per a nosaltres i és enorme..calen dies i previsió…però si pots, fes-ho…salut amic

5 Ferran { 01.10.09 at 23:57 }

Per ser-te franc, Trina, Austràlia és un lloc que, fins ara, mai no m’ha cridat l’atenció. No sé ben bé perquè. Sospito que, probablement, les seves ciutats no me les imagino gaire diferents de les grans ciutats nordamericanes (potser el primer enorme error? Pot ser) i perquè em fan una mandra terrible, cada cop més, els viatges llargs en avió.

Mmmm… potser que passi pel cine i m’estalviaré € i temps! ;-)

Salut.

6 miq { 01.11.09 at 3:02 }

Un apunt interessant sobre un país fascinant que és a la llista dels viatges a fer.

7 Trina Milan { 01.12.09 at 8:52 }

Ferran,
doncs t’asseguro que és un país a explorar, i mai millor dit, és una frontera llunyana però que promet…vés a veure la peli i t’agafaran ganes d’anar-hi..salut amic

8 Trina Milan { 01.12.09 at 8:53 }

Miq,
no l’esborris de la llista…t’asseguro que paga la pena…salut amic

9 Aucanada { 01.12.09 at 15:43 }

Fa quasi 10 anys, pel nostre viatge de noces, varem estar-hi quatre setmanes, recorrent una petita part d’aquest inmés país. Es fascinant el contrast que té aquest continent: el tròpic de Nord, els inmesos desserts del centre, la barrera del Coral, les cosmopolites ciutats de Sydney o Melbourne, etc. Ho recoman 150% a qualsevol que s’ho estigui rumiant.

10 Angelita { 04.01.11 at 20:35 }

I am glad to be one of several visitants on this outstanding internet site (:, thankyou for posting .

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>