Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Eivissa

Eivissa és sorprenentment verda. Aquesta illa mitificada i cosmopolita es converteix a l’hivern en un suau destí rural on els camps i els arbres prenen tot el protagonisme que a l’estiu tenen les seves famoses platges.

Hem donat la volta a l’illa reseguint les petites capelles enjoiades de llums de Nadal i comprovant que el verd és el color d’Eivissa, espurnejat de flors que anuncien la primavera en aquests primers dies de gener. Els ametllers ja estan començant a florir i els garrofers són els protagonistes d’aquests camps, aguantats amb pals que els converteixen en petites illes d’ombra com barrets instal·lats al mig dels prats.

Tot és silenci i tranquil·litat. La gent es mou a poc a poc i somriuen sense presses. T’ofereixen greixonera i vinet de la terra per fer passar la gana, endolcint els àpats mentre et miren de fit a fit, endevinant que tu no esperaves aquesta pau, que tu tenies a Pachá en el cap i que el que trobes és una beatífica illa mediterrània que no fa soroll, que deixa les portes obertes de les cases, i que et convida a prendre els minuts com si fossin hores, oblidant que els dies se’n van.

Hem vist senyores grans amb el mocador posat al cap que passegen pels camps seguint la vora dels petits riuets; i hem vist estrangers d’arreu caminar per les placetes dels pobles a la recerca del café de mitja tarda al bar; hem comprovat que les platges estan buides i que les barques mandregen a la sorra. Tagomago, la petita illa, s’ho mira de lluny i alguns assedegats de mar recullim petxines per fer-nos amb un grapat d’onades que endur-nos a casa.

Avui hem tastat croquetes de l’àvia i botifarró de l’illa, regat amb el vi novell i pastis d’ametlles de postre. Ara, mentre el sol es pon darrera l’impressionant Dalt Vila, intentem no posar-nos melancòniosos perquè demà s’acaba. Tindrem totes les fotos del món i alguna ensaimada per endolcir la partença.

Llibre: Illa i altres poemes de Jean Serra

Pel·lícula: Aislados de David Marques

Música: Wish you were here de Pink Floyd

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Dessmond { 01.04.09 at 2:12 }

Quina embeja!. Això de les croquetes ja diràs on és exactament. Sempre he volgut visitar aquesta illa. De moment només faig cap a Menorca o Mallorca.

2 Miquel { 01.04.09 at 8:55 }

Ja fa anys que vaig anar a Eivissa i llegint tot això m’han agafat ganes de tornar-hi. Jo sempre he estat més de repetir Menorca, que no fa mai nosa, però ara potser hauré de fer una nova escapada a Eivissa i Formentera. Ja et demanaré alguna referència per menjar, dormir i visitar.
Que tinguis uns bons reis, Trina! (ens els mereixem?)

3 Trina Milan { 01.06.09 at 20:47 }

Dess,
prova-la Eivissa, la gran desconeguda…salut amic

4 Trina Milan { 01.06.09 at 20:48 }

Miquel,
gràcies, els Reis han estat bons i nevats, com ha de ser…passaré informació.;-)..salut amic

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>