Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Generació Bologna

Fa uns dies vaig assistir a un lliurament de premis, creats per l’Associació d’Amics de l’Escola Normal de la República Catalana, en col·laboració amb el Departament d’Educació, el Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa i les Universitats catalanes, pensat per a premiar la innovació en la formació inicial dels docents. Mentre nosaltres estàvem al’ Aula Magna de la Universitat de Barcelona, al voltant hi eren els estudiants tancats que protesten per l’aplicació del Pla de Bologna que modificarà substancialment l’organització de la universitat europea i vaig poder fer la foto que veieu i em van fer pensar més en la situació de la protesta.
Al principi podia semblar que era una protesta més, una d’aquelles que els estudiants sembla que fan per a alleugerir el ritme del curs escolar, però s’està demostrant que va més enllà; s’està convertint en un Novembre del 08, 40 anys desprès del famòs maig del 68 francès. Algunes claus per a pensar-hi:

- els estudiants tancats estan organitzats, alguns estan començant a fer “vagues a la japonesa”, és a dir fan les classes, i a més, a les hores no lectives, segueixen fent feina demanant el professorat complicitat;  i s’estan afegint centres d’educació secundària, on els de batxillerat comencen a tancar-se. No tenen pensament d’acabar la protesta sense acords sobre el Pla de Bologna i sobre la seva implementació, mentre els professors estan dividits (avui he llegit dos manifestos oposats de dos grups de professors de la Universitat Autònoma de Bellaterra).

- s’estan produïnt problemes d’accions violentes a Grècia, producte del que allà s’anomena Generació 700, referint-se al sou que cobren molts dels que aconsegueixen feina, ni tan sols són mileuristes…amb una taxa d’atur en el jovent del 18 %, la més alta de la Unió Europea.

- i tot plegat en un context de crisi econòmica, de canvi de paradigma on les estafes i les grans fallides econòmiques d’empreses i brokers estan a l’ordre del dia, i amb l’agravant de descobrir-se que la crisi està basada en la manca total de valors i ética en la gestió dels diners i l’empresa.
Llavors, com podem demanar als estudiants valors i ética si els models que aporta la societat adulta només fa que negar-los el pas i posar en evidència l’error continuat?

Estem davant de la primera gran revolució del segle XXI quant a organització social, motivada per la globalització econòmica i el canvi en la gestió del coneixement, amb una rapidesa i uns procediements deconeguts fins ara. L’adaptació a les noves formes tecnològiques comporta l’adaptació a ritmes de producció diferents, a modificacions geoestratègiques impensables i davant de tot plegat, la vella Europa se’n ressenteix. No té respostes a la deslocalització, no és un sol bloc polític front els grans països com Xina, India o Brasil, emergents en capacitat i innovació…que els queda als joves qualificats, acostumats a viure bé, i que no perceben futur? doncs buscar la sorra sota les llambordes de totes les velles i antigues ciutats d’Europa…

Llibre: Quiet de Màrius Serra

Pel·lícula: El año que vivimos peligrosamente de Peter Weir

Música: Le meteque de Georges Moustaki

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

14 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 elveidedalt { 12.15.08 at 1:23 }

Le méteque! La primera cançó que vaig aprendre en francès! Buf…! I què farem d’aquests estudiants tan hostils? No estem al 68…, perquè40 anys després jja hem perdut la il.lusió de canviar gaire res… ni que no ens acabin enganyant de nou.
No m’agraden el que fan; però entenc aquest sentiment de tot o res.

2 Trina Milan { 12.15.08 at 8:25 }

Veí,
jo crec que Bologna és bona com a proposta però crec que no s’ha explicat bé, i sobretot, que és la gota que ha vessat el got de la manca de futur dels estudiants…i sobretot, la manca de bona gestió dels qui ho han d’explicar….tenim feina per endavant. salut amic

3 m { 12.15.08 at 9:04 }

Bon dia Trina,
Resulta difícil ser objectiu al jutjar tot això de les protestes dels estudiants. Tots tenim unes idees preconcebudes que ens condicionen. Bé, almenys les tinc jo i no em fa res admetre-ho. Jo penso que els estudiants es poden tancar, poden protestar, poden fer el que vulguin sempre que no perjudiquin als que no estant d’acord amb la seva postura. Si no tenim clar que la vaga és només un dret però MAI I SOTA CAP EXCUSA pot ser una obligació, ja no comencem bé. El que jo veig és que els tancats impedeixen les classes als que en volen fer, i des del meu subjectivisme m’atreviria a dir que els que volen pencar són majoria. El que jo veig (cosa que no es veia al 68) són moltes protestes de professors i estudiants que volen treballar i no els deixen. Això és el que jo veig. I veig també que les autoritats no fan res per resoldre el problema. I potser les coses s’han de dir clares: a aquestes alçades el problema es resolt cridant a la policia per tal que ajudi als tancats a fer una deslocalització de la tancada. Al Fòrum, per exemple. Allà hi ha lloc i no emprenyarien als companys que tenen dret a no perdre més classes. Als rectors els fa por enfrontar-se a una minoria que tracte d’imposar les seves idees mitjançant la força i la coacció. Els fa por defensar a una majoria més educada i silenciosa que volen donar classes i estudiar. Res justifica una situació de coacció que ja comença a durar massa. Ni el xicot mort a Grècia, ni la crisi, ni el futur poc brillant que aparentment espera a les noves generacions. I una cosa per acabar: de les situacions de crisi només se’n surt treballant més. Això és el que des de fa anys veig quan vaig als països emergents que menciones.
Sort que acabes amb Le Meteque d’en Moustaki. Una bona elecció, com quasi totes les teves.
Apa, a treballar falten gent, que ja són les 9!

4 Jordi { 12.15.08 at 11:30 }

Bon dia :D

Hay momentos en la vida que antes de actuar es necesario pararse, reflexionar y luego tomar decisiones de gran calado; y este es uno de esos momentos.

En realidad no es un problema del Plan Bolonia, huelgas o esta incipiente crisis. Estamos ante un problema de ilegitimidad democrática y que el sistema ha sido dinamitado por la corrupción, así de sencillo. Podemos seguir metiendo mano en el fondo de garantía del Sistema de Pensiones o endeudando a las próximas cinco generaciones o mareando la perdiz hasta el aburrimiento, esto no da más de sí, punto.

La relación de Universidad y empresa es necesaria, pero la Universidad no es un cocedero de marisco para entregar carnaza a las empresas; y más cuando cuando no hemos delimitado lo publico y lo privado, no hemos pedido cuentas a muchas de estas empresas por crimenes contra la humanidad y nuestra clase política debe rendir cuentas de una corrupción jamás antes conocida por la humanidad. Una vez pasemos cuentas al centimo, construyamos una democracia REAL, delimitemos lo público y lo privado; ya podremos hablar de relación de Universidad y Empresa Privada, de copago de la enseñanza, sanidad y de todo lo queramos.

Primero las cuentas económicas claras como el agua, luego la democracia y canales de participación vinculantes y nos daremos cuenta de lo sencillo es todo.

5 Trina Milan { 12.15.08 at 12:33 }

M,
ja saps que estic totalment d’acord amb el que dius; no dec haver-me explicat bé; quan dic que tenim una gent que necessita respostes és perquè jo estic d’acord amb el Pla de Bologna, amb la remodelació de molts dels estatus funcionarials del sistema universitari (i del no universitari) i amb la necessitat de que es prenguin decissions pero ja…si no això ja no serà un grup d’alumnes que mengen pomes i beuen litrones, serà un problema general i no crec que ens ho poguem permetre, perquè com molt bé dius, de les crisis se’n surt treballant i prou….i Le méteque és per sobre de tot, un himne, per a molts, de les més belles cançons que mai s’han fet…una abraçada M

6 Trina Milan { 12.15.08 at 12:36 }

Jordi,
seria muy sencillo pero no lo es, y esa es la lástima. Muchas veces no somos capaces de pararnos a pensar en lo que estamos haciendo en el dia a dia, y en cómo los modelos que traspasamos a nuestros hijos no son los mejores. Aunque se haya abolido la perna de muerte, hay que hablar de cómo comprando depende que producto, producimos muertes en otro lugar, i si eso no somos capaces de impedirlo, mal vamos….una canción como la de Moustaki nos recuerda que podemos ser errantes en un mundo creado por nosotros..un abrazo

7 Jordi { 12.15.08 at 13:41 }

Somos la primera generación que yo sepa que vive de chulear a los nietos que aun no han nacido. Infantiles e incapces de tomar decisiones e incapacitados para dirigirnos a las jóvenes generaciones cpn la autoridad como para hablar de democracia y valores.

Se van a levantar contra nosostros como la genecación pasada a la mía lo hizo contra el franquismo.

¿ Vamos a reaccionar ? No, estamos inmobilizados. Siento profunda verguenza de mi generación, la más infaltil e inmadura que la humanidad haya conocido.

8 Trina Milan { 12.15.08 at 17:18 }

Jordi,
veo que el lunes nos esta poseyendo ;-)
creo como tú, que la generación a la que pertenecemos y alguna otra, hemos tenido mala suerte histórica, ni nos ha tocado reivindicar nada especial (eramos muy niños en mayo del 68) ni tenemos la perspectiva de ser del siglo XXI, por lo tanto quizás cerrramos una etapa y abrimos otra, pero no somos de ninguna de las dos lo cual nos pone muy dificil saber de nuestra identidad colectiva y de nuestro lugar en el mundo…bien, dicho esto, creo que tenemos muchas verdades a medias que aclarar y muchos tabúes superados que gozar…vamos a ello…sin miedo…besos

9 Miquel { 12.16.08 at 7:15 }

Només per aclarir que el meu comentari d’ahir, amb la signatura reduïda a una inicial, no era cap signe de que em passo a l’anonimat sinó la conseqüència involuntària de prémer una tecla de més o de menys al enviar el missatge, encara no ho sé.

10 Trina Milan { 12.16.08 at 11:20 }

Miquel,
gràcies per l’aclariment, ja començava a pensar que et passasves al llenguatge-mòbil ;-) )
salut

11 David { 12.17.08 at 1:01 }

I també caldria afegir un altre factor, que ha quedat una mica amagat: uns dirigents universitaris als quals els estudiants els fan nosa.

12 Trina Milan { 12.17.08 at 21:35 }

David,
tens raó, avui comentàvem que la mitjana d’edat dels professors de la universitat està molt per sobre dels 50 anys, en un ecosistema endogàmic..massa inpediments per a la conexió amb els estudiants
salut amic

13 morenita { 12.19.08 at 5:16 }

Treballo i estudio (hauria d’invertir els termes) a la UAB. Passo gran part del dia a la facultat de Lletres, i hauria de passar més estona a la de Comunicació. T’asseguro que la vaga a la japonesa no l’he vist enlloc. Sí que he vist els ous i la mala educació.

14 Trina Milan { 12.20.08 at 20:04 }

Morenita,
jo l’he vist a una altra universitat que no és la teva, malhauradament, i pel que dius, encara hi ha gent que no enten les vagues com a drets de les persones, sino com a obligacions, per això estic d’acord amb tú…llàstima, perquè l’UAB és la “meva” universitat ….salut, i et felicito pel teu blog, m’hi passaré..

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>