Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

La innovació a l’economia

L’India és un antic país que compta amb una llarga i fructífera cultura mil·lenària. Entre la seva població hi ha excel·lents professionals, i he tingut la oportunitat de sentir a un d’ells, Sanjay Peters, en un sopar al Cercle del Coneixement sobre la situació de l’economia al món i especialment sobre economies emergents.

Les claus del que va explicar Peters:

ens trobem davant una situació de canvi de paradigma econòmic que abasta tot el món, com mai abans en la història; les potències mundials en economia són els grans blocs continentals d’EEUU i el món asiàtic; Europa encara no es percebuda com a ens total i la dispersió en països, disminueix el seu potencial d’atracció econòmica; el lloc d’Espanya en aquest context és difícil, tot i que ha estat el país amb un creixement del PIB més alt en els darrers temps encara que prové d’un ecosistema econòmic deficitari que no ha estat afavoridor de desenvolupament, per tant el sorpasso d’Espanya sobre Itàlia, per exemple, és molt valorat per Peters que ens dóna un plus de possibilitats per a sortir d’aquesta depressió econòmica actual.

Ha estat molt clar en la perspectiva espanyola, ens hem d’oblidar del “totxo”, de la manufactura o de les fàbriques d’automòbils; perquè no tenim cap empresa del país i puntera en aquests àmbits, ara ja en mans de les economies emergents en producció massiva, i de les economies clàssiques en disseny. Per tant, què li queda a Espanya com a possibilitat erstratègica per a mantenir el creixement d’aquests darrers anys? Sanjay Peters ho té molt clar: ser la plataforma per a Llatinoamèrica de les economies emergents com les assiàtiques; apostar pel turisme de qualitat, el desenvolupament de productes culturals d’alt valor com el vi o l’oli d’oliva, o la restauració; i el disseny i la creació de software especialitzat. Tot plegat sembla ben bé la recepta dels anys 60 del segle passat on el sol de Miró va ser la icona de representació d’Espanya però ell insiteix que és el valor afegit d’un país mediterrani que ha de poder vendre’s així perquè el sol, el menjar o la gran cultura el diferencia qualitativament de la resta d’Europa.

Amb un afegit de procediment, sense inversió decidida en recerca i innovació no es podrà fer res; les administracions han d’al·liar-se amb l’empresa, s’ha d’anar cap a l’esponsorització sense por, seguint el model anglosaxó que permet universitats i centres d’investigació com el MIT americà. Cal prendre-s’ho seriosament, el repte és molt gran.

Llibre: Siddhartha de Herman Hesse

Pel·lícula: La boda del Monzón de Mira Nair

Música: Rava raangela piloo de Ravi Shankar

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

14 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Edu { 11.25.08 at 16:37 }

Devia ser molt interessant escoltar Sanjay Peters.

Gran recomanacions avui, m’encanta Hesse.

2 Miquel { 11.25.08 at 19:41 }

Trina, avui em toca fer de dolent. O potser d’ultrarealista.

No ens enganyem, viatjant una mica t’adones de seguida que el lloc d’Espanya en el context que dius és quasi un zero a l’esquerra, o sense el quasi. Però és que a més a més no fem res per tractar de treure una mica el cap. En comptes de facilitar, per exemple, la concessió de visats per els xinesos que volen venir de turisme o a estudiar inversions al nostre país els posem totes les pegues com si fossin uns delinqüents en potència, els maltractem amb “burrocràcia” i “vuelva usted mañana” perquè acabin desistint del viatge i decideixin anar a un altre país més obert que el nostre. Els consolats d’Espanya a la Xina, seguint ordres d’Exteriores, fan aquesta feina bruta de la que no se’n parla gaire.

Quant al sorpasso d’Espanya sobre Itàlia m’imagino que Peters el va mencionar per regalar-nos una mica les orelles. El fet cert és que qui l’ha de valorar a nivell internacional no ho fa ni ha donat cap pista de que ho faci a curt termini. Des que Zapatero va parlar del sorpasso espanyol els italians no han parat de riure. I ja no parlem de quan Espanya estava a punt d’atrapar a França. Potser per això Sarkozy va tenir un atac de pànic i va decidir deixar aquella cadira sobrera a Zapatero…

Per altra banda resulta evident que les receptes que ens proposa Peters no són gens coincidents amb les decisions governamentals d’aquests dies. Avui, per exemple, s’ha fet públic que el govern espanyol abocarà una pastarada a la indústria automobilística amb l’objectiu (i evidentment això ho dic jo, no el govern) d’allargar la agonia d’aquest sector. Més val que tots en siguem conscients i no amaguem més el cap sota l’ala. La pregunta clau és aquesta: quants consumidors estan disposats a pagar per un Seat un preu 30 per cent superior al cotxe equivalent fet a Corea? Jo ho tinc clar, primer prima la meva basant com a consumidor.

Com tu dius les receptes clàssiques made in 60′s i 70′s sonen no només a música coneguda sinó fins i tot una mica desfasada. El turisme a Espanya va a menys i això s’agreujarà. Per la meitat o menys de preu pots anar a Croàcia i els centreuropeus això ho tenen molt clar.

I la esponsorització privada de les universitats està molt bé com a idea però tu creus de veritat que, amb totes les excepcions lloables que vulguis, l’empresa en general estarà disposada a involucrar-se de manera decidida en un sistema universitari tan endogàmic i funcionarial com el nostre? Jo no és això el que escolto de la gent que té possibilitats d’involucrar-se en aquest sentit. El primer pas hauria de ser la “desfuncionarització” de la universitat i no veig que les coses vagin per aquest camí.

“Cal prendre-s’ho seriosament, el repte és molt gran” D’acord, Trina, però els primers que han de moure fitxa són els més acomodats de la nostra societat, els polítics, i la tendència de la gent acomodada és anar fent i pensar que qui dia passa any empeny. Tothom parla de modernitat però per crear una empresa aquest país està encara a la cua d’Europa en temps i paperassa necessaris.

Sento haver-te “gastat tant paper” per acabar sense far cap proposta positiva però ja t’he dit al començament que avui em toca fer el paper de dolent.

3 Trina Milan { 11.25.08 at 20:16 }

Edu,
va ser extremadament interessant sentir Peters, t’asseguro que la visió d’una persona com ell, obre els ulls i endreça idees..i sí, a mi també m’han vingut molt de gust les recomanacions d’avui; gràcies per compartir-ho

4 Trina Milan { 11.25.08 at 20:27 }

Miquel,
t’agraeixo molt que hagis entomat el paper de “dolent” perquè ningú millor que tú, que ets un protagonista amb experiència en empresa a nivell mundial, pot fer-ho.
És més, estic d’acord amb tú en el 95% del “paper” (que, sort dels xips, no és autèntic sinó figurat). De fet ahir nit un amic comú, el David Rodríguez li va fer al Peters la pregunta que tú fas, posant de manifest que les lloances van massa barates avui.
Dues qüestions només, alguns que estem en l’administració ens ho creiem que podem fer coses, per això estem, per fer-les, amb molts entrebancs, però qui ho va dir que això de fer innovació era fàcil ;) i dues, la situació anirà a pitjor i les responsabilitats són les que són, quan la necessitat mossega, la gent pren decissions, i això és també una clau d’éxit…bé, espero que en el teu proper comment, hi hagin les teves propostes més desenvolupades…et deixo gastar tot el paper que vulguis, sempre s’ho val…una abraçada

5 Ferran { 11.25.08 at 23:22 }

Anava a fer un comentari en la línia del Miquel, però he arribat tard :-)

La recepta de Peters em sembla prou assenyada. La incapacitat espanyola per cuinar-la em sembla prou evident. En Miquel ho ha dit molt bé: “qui dia passa, any empeny”. Aquesta és la mentalitat espanyola, així que les receptes petersianes quedaran com un bonic paper mullat.

Al temps…

6 Ferran { 11.25.08 at 23:23 }

Per cert, Trina, la foto que “decora” el post és preciosa !

7 elveidedalt { 11.26.08 at 0:24 }

Em sembla que al Peters aquest, com que li pagaven el sopar, va ser molt condescendent…;-) En fi, el Hesse em recorda la meva post-adolescèncis: Demiàn, El lobo estepario, el que tu cites… buf! Que n’érem d’ingenus! Anem millor a ballar bollybood amb “La boda del Monzón”!

8 Trina Milan { 11.26.08 at 8:18 }

Ferran,
en Miquel l’encerta, com sempre, i tots estem en aquesta línia de dubtes sobre el millor procediment per a superar aquest canvi de paradigma econòmic, que no només és una crisi, crec jo….
Ah i la foto és genial….la Casa Batlló té un encant especial i aquí es demostra…una abraçada

9 Trina Milan { 11.26.08 at 8:19 }

Veí,
Hesse era el nostre gurú de l’insti…i la Boda del Monzón és de les primeres pelis que ens ha ensenyat un orient diferent…petons

10 jordi { 11.27.08 at 14:06 }

Un abrazo a todos.

Tampoco creo que descubra a Marc Vidal ¿ no ?.

http://www.slideshare.net/marcvidal/que-le-pasa-al-mundo-presentation?src=embed
¿QUE LE PASA AL MUNDO? – SlideShare

Hay dos catalizadores que estan siendo bloqueados. Uno es abertura de la democracia participativa en todos los procesos de cambio necesarios e inevitables de cambio de paradigma y el segundo es iniciar el camino de la inteligencia global.

Creer que una élite política y económica puede construir la sociedad del XXI a parte de una arrogancia en un grave error.

Existe un auténtico pánico en nuestras élites oligarquicas que el uso de la libertad y la inteligencia global cambie realmente el paradigma.

http://www.youtube.com/watch?v=4kDN49_bFno
YouTube – La isla de las flores

http://video.google.es/videoplay?docid=3014637678488153340&ei=yxssSZKLBIqGiQLen8CyBQ&q=discurso+de+jobs&hl=es
Discurso de Steve Jobs en la Universidad de Stanford (subtitulos en español)

Besitos Trina

11 jordi { 11.27.08 at 14:35 }

Esta tarde a las 19.00 pm mesa redonda desde el Instituto Cervantes, es ella participa Tiscar y gira en torno sobre la Ciencia en internet.

Para seguirla…

http://sclipo.com/classroom/Cervantes
Sclipo: the social learning revolution

12 Trina Milan { 11.27.08 at 19:25 }

Jordi,
gracias por los enlaces, buenos de verdad, conocemos a Marc, gran analista econòmico, y muy buenos los enlaces de youtube.
Besos

13 Artur { 11.30.08 at 0:19 }

Trina,

Jo, com el Miquel, veig la situació amb cert pessimisme. Possibilitats de sortir-se’n, n’hi han. El que passa és que el nostre sistema grinyola, no té la lleugeresa de països com Holanda o Anglaterra, o fins i tot Alemània, i ja no dic Nova Zelanda… Estem ancorats i cal fer força per a deslliurar-nos de les cadenes, però la força no la fa tothom i el govern, més preocupat per les enquestes que pels temes significatius, s’adorm, distret, en els discursos buits i soporífers dels parlaments.

14 Trina Milan { 11.30.08 at 19:47 }

Artur,
estic molt d’acord, cal una estrebada d’acció; he estat en contacte amb diversos empresaris aquests dies pasats i tots coincideixen en que necessiten de tot el suport de les administracions, però que sense ells es buscaran la vida; no hauriem d’arribar a la situació italiana on la societat civil viu paral·lela al que fa la seva classe política…
salut amic

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>