Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

El món segons 007

En la societat del coneixement i les tecnologies, els mitjans àudiovisuals s’estan convertint en la biblioteca de la història. Quan la informació i la formació s’han fet comunitàries i cooperatives, ni els mitjans tradicionals ni l’escola no són els poseïdors ni de la veritat ni del poder de transmissió únic. La xarxa està guanyant la partida.

En el món de l’art passa el mateix, el teatre, la música o el cinema perden espectadors en el format tradicional, la gent ja no va a les sales de cinema, es baixa les pel·lícules d’Internet, amb alguna excepció, especialment amb la saga de James Bond. La cua per entrar al cinema ahir era llarguíssima, i s’hi oferien dues sales per a la mateixa sessió, inaudit. Per què? doncs pel mite de la figura de l’espia que ha sobreviscut a la guerra freda i al terrorisme internacional, i per la inversió billionària en la realització del film.

De fet les històries de Bond contenen tot allò que l’entretenimen demana: acció, bellesa, intriga, i contingut actualitzat. La nova pel·lícula de Bond, Quantum of solace, una altra vegada ha demostrat la pervivència de la marca que sap posar-se al dia sociològicament. El rol del protagonista adquireix un perfil més fosc amb moments de dubte existencial i de debilitat, se li han vist llàgrimes als ulls, i sobretot la constatació de que Bond es capaç d’enamorar-se de la seva partenaire en l’anterior film, primer del Bond-Craig, i és l’amor el valor que mou l’acció en aquesta història que té continuïtat respecte de l’anterior. Bond humà i l’emoció i el sentiment com a proposta, que enllaça amb les campanyes publicitàries actuals on l’apel·lació al sentiment i el món de les emocions dels espectadors és la clau.

De fet les històries de Bond ens han avançat sempre, i aquesta no és menys, els temes de geoestratègia mundial. No revelaré el nucli de la història, cal que l’aneu a veure, però només diré que l’acció es situa a Sudamèrica, complementada amb salts a Itàlia, Austria, Russia o Gran Bretanya. Global i tecnològica, perquè també ens mostra les més avançades possibilitats de comunicació i tecnologia, i per suposat sense oblidar el luxe més alt. Smokings i vestit de festa a palaus i hotels als quals pocs tenen accés. Allò que tots voldriem tenir amanit amb un punt de compromís social a vegades inexplicable.

Mireu atentament aquest Bond, és un encert estètic per gaudir i una història que fa pensar, i si a més sentim Tosca amb una copa de Veuve Clicquot a la mà, perquè negar-ho, fa gaudir.

Llibre: Diamonds are forever d’Ian Fleming
Pel·lícula: Casino Royal de Martin Campbell
Música: E lucevan le stelle de Tosca, versió de Pavarotti

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

12 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Artur { 11.22.08 at 9:45 }

La xarxa és lliure. El més important és que tots els poders, assedegats de control, desitgen frenèticament posar mà a la xarxa, però no poden. Els usuaris, lliurement, i òbviament amb tots els riscos que implica la llibertat, fem créixer aquest coneixement: un coneixement que cal triar, que cal pensar, que cal comparar, que cal investigar, del que cal dubtar, i el dubte és l’eix i fonament de la capacitat de decisió personal, de ser ben bé lliures.

Tinc la intenció de veure la pel·lícula en moments de menys gregarisme.

En un altre ordre de coses diria que ningú pot dubtar del teu bon gust.

2 Ferran { 11.22.08 at 10:49 }

Un tast de política, un pessic de sensualitat, cullerades soperes d’acció… Des de fa 45 anys Bond, James Bond escriu una història del món.

3 Trina Milan { 11.22.08 at 18:44 }

Artur,
tens raó, la xarx és el “cavall blanc” de la llibertat en aquest segle XXI que se’ns presenta tèrbol quant a les possibilitats de ser una mica més lliures, vana intenció com sempre dels humans ;-)
I en un altre ordre de coses, gràcies per la teva consideració respecte del meu gust, que m’afalaga venint de tu..

4 Trina Milan { 11.22.08 at 18:44 }

Ferran,
i encara que fa 45 anys que ho fan, no s’equivoquen i donen sempre el que l’espectador demana, savoire faire…salut amic

5 Mònica { 11.22.08 at 19:10 }

Encara no l’he vist!
No sé si hi aniré aquest cap de setmana per què com dius els cinemes deuen estar a rebentar, m’esperaré unes setmanes per què en Bond, sempre és en Bond.
Per altra banda , ja està bé que vagin “actualitzant-lo”, posar-lo al dia… de totes maneres aquestes pel.lícules haurien de ser això, simplement “pur entreteniment” i fer-ho passar bé. No és possible que humanitzant al Bond li faci perdre una mica l’encant de ser l’espia “increïble” que era abans? vull dir que tots sabem que allò que feia en Connery o en Moore, estava més a prop del còmic que no pas de la realitat, en canvi ara, els personatges que abans eren ficticis ara són “massa reals” i poden perdre el seu encant! (un altres cas ben recent és el del Caballero Oscuro!), i que no dic pas jo que això no estigui bé eh??
petó

6 Trina Milan { 11.22.08 at 19:35 }

Mònica,
a mi m’agrada aquest Bond més humà, més creïble..que és capaç de plorar a l’hora que assessina a qui toca, clar…el perfil de còmic que tenien els altres no s’adiu, en la meva modesta opinió, amb els temps que corren…però tu en saps un munt més que jo de cine, no sé, parlem-ne :-) ))…petons

7 jordi { 11.23.08 at 22:36 }

Podría mentiros, pero no voy a hacerlo. Mi enterés por J. Bond no es mucho, auqneu siempre puedo sorpenderme:

Hay muchas formas de mirar…

http://video.google.es/videoplay?docid=2043118374567056624&ei=qMopSfayJZD2iAKh-_HoBg&q=Halfaouine+%28+Child+of+the+Terraces+%29&hl=es
Halfaouine Child of the Terraces

Ando buscando una versión Egipcia sobre Tarzán…:-) Dentro de un tiempo estamos pensando en abrir un Cine Forum por internet con pragramaciones a determinar y quedar para ver documentale y pelis online que previamente alguien habrá tenido que seleccionar.

8 miq { 11.25.08 at 7:41 }

Veig que no n’han traduït el títol. Tenia curiositat per veure què en feien, des del dia que aquí en un dels cines del costat de casa vaig veure com col·locaven els cartells de la nova pel·lícula de l’agent 007 a les tres sales del cinema.

9 Trina Milan { 11.25.08 at 9:02 }

Jordi,
genial…eres el amo del video..;-)

10 Trina Milan { 11.25.08 at 9:03 }

Miq,
i com el traduïries tu?..jo no acabo de trobar l’entrellat…;-)
gràcies mil

11 Oscar { 11.25.08 at 17:23 }

Hola Trina,

jo ho traduïria com “un moment de pau”, una pau que Bond no sembla trobar…

Perdona, que escrigui això al curs que imparteixes a la UPF, però no no he pogut evitar…;)

12 Trina Milan { 11.25.08 at 20:28 }

Oscar,
però com?..estàs fent comments en el temps de classe?..uiuiui ;-)
et felicito …

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>