Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Xarxes de mentides?

La darrera pel·lícula de Ridley Scott es diu Body of lies, basada en un llibre del periodista del The Washington Post i escriptor David Ignatius. El títol que en la traducció entenem per Xarxa de mentides, prové semanticament de “cos/body” amb conjunt de fets o coses. L’acció passa a Orient Mitjà però és conseqüència de les decissions que prenen persones a milers de distància, sense coneixement de la realitat sociocultural; com tampoc ho són les dels fonamentalistes que preparen atemptats a occident. On és el punt de trobada real dels qui ja viuen en les pantalles de la xarxa global?

S’explica en aquesta història ben travada d’Ignatius i Scott que els més poderosos amb satèl·lits que poden seguir una persona a metres, de continent a continent, no són capaços d’evitar atemptats preparats per radicals que ja saben que els mòbils i la xarxa poden ser interceptats i que comencen a comunicar-se de persona a persona. L’adaptació és la clau de l’éxit, Darwin dixit.

Davant l’expectativa de la nova administració Obama, un dels reptes del nou president és retornar als ciutadans del món que l’han aclamat en la victòria, procediments de veracitat en les actuacions de la més poderosa màquina mundial de generar guerra o pau, els propis Estats Units d’Amèrica. Als articles dels diaris més importants se l’ha qualificat com “l’home del futur” i per això s’espera que sigui capaç d’entendre’s amb la gent de tot el món, ell que prové familiarment i personal, de mons tan dispars com Àfrica, Àsia o Amèrica.

A la pel·lícula, Di Caprio en el seu paper protagonista, expressa la necessitat de conèixer perfectament la cultura i la forma de viure de l’Orient Mitjà per poder aconseguir éxit en la seva feina, cosa que no es compartida per els qui són els seus caps a la seu de la central d’inteligència. Finalment DiCaprio es salva justament per la seva coneixença del lloc on és. Serà capaç Obama d’aplicar a la seva presidència el coneixement de la diversitat cultural d’on prové?

Llibre: L’audàcia de l’esperança de Barack Obama

Pel·lícula: Body of lies de Ridley Scott

Música: Tutu (live) de Miles Davis

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

9 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 11.09.08 at 19:08 }

Quina casualitat! Trina, jo demà també parlaré de cine. Aquesta peli que dius, però, ja no l’aniré a veure. Això de saber el final (“Finalment DiCaprio es salva justament per la seva coneixença del lloc on és”) té l’avantatge de que t’estalvies els euros del cine, la gasolina, el pàrking, el tuf de les crispetes que mengen els altres i la cua. I això en temps de crisi té la seva importància.

2 jordi { 11.09.08 at 20:18 }
3 Trina Milan { 11.09.08 at 20:54 }

Miquel,
glups!..tens raó, no hauria d’haver dit res del DiCaprio…de tota manera, és el prota, és americà i està clar que es salva sempre..;-)no és excusa, ja ho sé..però què vols, ara ja està fet…de tota manera, val la pena veure-la..no tot és aquesta frase..te l’aconsello molt, encara que com molt bé dius, ami em va tocar aguantar unes plastes amb crispetes que xerraven i menjaven com si estiguessin al sofà de casa, i jo, que vaig a veure només algunes pelis al cine, perquè la majoria ja les veig justament al sofà de casa, m’emprenya molt que els altres no respectin l’espai comú; de tota manera tenim les de perdre perquè els cinemes guanyen més amb les crispetes que amb la venda d’entrades, la qual cosa ja diu molt de com està el negoci cultural a casa nostra…salut i força..i disculpes..

4 Trina Milan { 11.09.08 at 20:55 }

Jordi,
genial l’Amparanoia…..gràcies i petons

5 jordi { 11.09.08 at 21:18 }

En realidad Trina sabes lo que pienso o eso creo y no voy a reincidir…:-)) y ganas engo te lo aseguro, al menos hoy.

Es un enorme juego donde siempre pierden los mismos. Mejor que lo cantes ellos…:-))

YouTube – Amparanoia & Tiken Jah Fakoly – Plus Rien Ne M’Etonne

6 Ferran { 11.10.08 at 11:12 }

Pel teu comentari, aquesta pel·lícula (que no coneixia) sembla interessant. Com interessant és també la teva reflexió sobre la política en el “món real”. Tinc l’esperança que Obama aprofiti les seves arrels tan variades, a l’hora de prendre decisions que afecten tot el món.

7 Trina Milan { 11.10.08 at 12:09 }

Ferran,
aquesta serà la clau, com Obama no només és un president d’internet sinó també un president divers culturalment parlant..en aquesta peli es veu clarament que el coneixement de la cultura de l’altre acosta la gent..salut amic

8 Oscar { 11.25.08 at 17:32 }

La vaig veure el dia de l’estrena (ja comento al meu blog). Una bona pel·lícula de Ridley Scott, en la línia de les que fa darrerament, encara que la història d’amor, ficada amb calçador, és ben prescindible…

9 Trina Milan { 11.25.08 at 20:29 }

Tens tota la raó, a vegades l’Scott es passa de llest..però sempre tindrem Blade Runner per tornar-hi..

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>