Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Televisió i educació, el debat

L’espectacle de la televisió és l’antítesi de l’aprofundiment en els temes. Un debat televisiu sobre l’educació per aclarir què passa amb els alumnes a les escoles de Catalunya difícilment posa llum en la situació. TV3 ho ha intentat però la mínima possibilitat d’explicar-se per part dels assistents, complica l’expressió dels punts de vista. I la selecció dels perfils dels especialistes és necessàriament parcial, a voltes poc adequada, no representativa. El format televisiu acota a la baixa la capacitat d’exposició de problemàtiques com l’educativa que pertoca a molts i que és un ecosistema viu i canviant que no és susceptible de solucions màgiques.

El que queda d’un programa televisiu són frases:

els alumnes nouvinguts no són un problema, són una oportunitat

la pública és igual de bona que la concertada

la qualitat objectiva de la nostra escola pública ha millorat

els mitjans de l’escola són minsos i no són suficients

l’escola és el reflexe de la societat, no és un laboratori a part

el qui segrega és la classe social no l’orígen cultural

el sistema educatiu ha d’ésser adaptable als canvis socials

hi ha un desequilibri en la formació dels professionals docents

la resposta als reptes de l’educació passa per confiar en els docents

els infants tenen dret a tenir el millor professor

Com espectador, algunes consideracions: El protagonista del fet educatiu és l’alumne, i la relació fluïda amb el docent és el procediment . El prestigi de l’escola és fonamental en el context social i l’augment dels recursos econòmics i humans també. El sistema educatiu és l’únic que inclou tothom. No he vist això en el debat. He vist més educació en els anuncis publicitaris i he vist un repte professional i social vers els nostres infants que ha de fer pensar a tothom. La tele no ha estat a l’alçada.

LLibre: Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari

Pel·lícula: La lengua de las mariposas de José Luis Cuerda

Música: Batiskafo katiuskas d’Antònia Font

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

7 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 10.31.08 at 8:03 }

Bon dia Trina,
Vaig tornar ahir d’Itàlia molt sensibilitzat per aquest tema (allà també estan calents) i encara que estava molt cansat vaig fer l’esforç de veure el debat de TV3. A banda de tot el que dius que més o menys podria compartir, crec que el resultat del debat va ser totalment decebedor. Decebedor i frustrant. Tothom es treia les puces de sobre, ningú va fer cap intenció de mea culpa. La culpa sempre és del veí, o dels que hi havia abans, o dels immigrants, o dels mestres poc preparats, o dels que s’ho tiren tot a l’esquena perquè saben que ningú els expulsarà del seu lloc de treball, o de la conselleria, o de la no correcta distribució o assignació dels nouvinguts entre les escoles, o dels alumnes “socialment asilvestrats” degut a la deixadesa (per no utilitzar un terme més contundent) de les seves famílies. Cap proposta seriosa de futur, cap responsabilitat, fins i tot repetida negació per part d’alguns que, per entendre’ns, jo anomeno “talibans”, dels rànquings i les repetides evidencies que dia sí i dia també situen l’educació a Catalunya, en el seu context sociopolític europeu, en llocs de promoció a primera regional. I tot això per no parlar de les intervencions del conseller: poca cosa més que obvietats, fum i vaguetats i, ja per acabar, el que en la meva opinió va ser la frase que ho resumia tot: “Comencem a tenir clar el que volem” (E.Maragall). Que cadascú la interpreti com vulgui. Però tot això que ara s’està debatent condiciona molt negativament la societat del present i del futur a Catalunya.
And last but not least (si no ho dic tindria remordiments): el sastre de TV3 o el privat (ho desconec) que vesteix al senyor Cuní es va cobrir de glòria. Les formes també són importants.
PS: m’oblidava del petit detall de les enquestes “amb trampa” que s’anaven presentant durant el programa. Allà semblava que a Catalunya hi hagués tres tipus d’ensenyament: el públic, el concertat i el privat. La gent que no segueix aquest tema de prop pot arribar a creure-s’ho. S’ha de dir que de sistemes només n’hi ha dos, el públic i el privat, i una altra cosa diferent es si parlem de com es financen uns i altres. El concertat és privat i ahir això semblava que es volia amagar. I si a Catalunya l’ensenyament privat s’ocupa de l’educació de 4 de cada 10 alumnes crec que és injust i poc realista que entre els vuit ponents de la taula no n’hi hagués almenys un que representés aquest quaranta per cent. Que hi hagués representants de la privada entre el públic només era l’excusa utilitzada per en Cuní per assegurar que tothom estava representat al seu programa.
En fi, sento la llargària del meu comentari, el comentari d’un que no hi entén i s’ho mira des de fora.

2 Trina Milan { 10.31.08 at 9:03 }

Miquel,
no sentis res, al contrari, t’agraeixo el comentari. Las visió dels qui esteu fora del sistema educatiu és més necessària que mai avui. Jo estic a dintre, i per això he volgut fer un post de formes i no de fons. Perquè en aquesta societat àudiovisual les formes de la televisió són molt importants i ahir no es va estar a l’alçada per part de la “nostra” quant a un debat important, en un context com el de la propera llei d’educació de Catalunya, i en una situació de crisi econòmica que també és una situació de crisi social.
Dit això, no puc menys que estar d’acord amb tú en el fons de la teva crítica. Jo també vaig trobar a faltar un “mea culpa” per part dels representants dels diversos sectors, que només esperàven el seu minut de glòria televisiva per a enviar la frase missatge que avui recollirien els diaris. I per acabar-ho d’adobar el “comunicador” Cuní que s’assemblava més al seu personatge del Polònia que a un bon presentador (jo pensava en Francino o Barceló fent la mateixa feina i no hi hauria color).
El sistema educatiu està tan present en la nostra vida diària que tothom es veu amb cor de dir la seva, i en canvi els alumnes, els veritables protagonistes del fet educatiu; sembla que no hi són en el debat, níngú els té presents veritablement. La reconversió professional del docent i de tot el sistema front a les modificacions socioculturals i tecnològiques encara no s’ha produït..tenim un repte els professionals docents i té un repte tota la societat. Gràcies Miquel…espero la teva contraréplica..i ben tornat del viatge…

3 Miquel { 10.31.08 at 10:03 }

La contrarèplica que em demanes, Trina, serà molt curta: agrair-te la teva frase que diu textualment “no puc menys que estar d’acord amb tu en el fons de la teva crítica”. Si dos estan d’acord no es barallen.

4 Trina Milan { 10.31.08 at 11:11 }

Miquel,
és més, no només no es barallen sinó que troben punts comuns que faciliten anar més enllà….gràcies pels teus comentaris que afegeixen qualitat al meu blog. salut amic

5 Ferran { 10.31.08 at 13:11 }

Per raons òbvies no vaig veure el debat. Llàstima… o no, perquè d’entrada, el seu plantejament no em sembla el millor punt de partida, per reiteratiu. La cinquena frase del teu post (“l’escola és el reflexe de la societat, no és un laboratori a part”) dóna la clau del que vull dir: l’ensenyament és un debat importantíssim, però no es pot separar del problema d’arrel: la societat en que vivim. No tinc gaire dubtes que els creixents problemes a les escoles, tant a nivell acadèmic com de comportament, tenen a veure amb un cert grau de degradació de la nostra societat. Sent així, ¿és possible fer un debat sobre l’ensenyament, sense referir-se a la societat on viuen els nanos avui dia? possible sí, clar, però, ¿serveix d’alguna cosa?
En el debat sobre l’ensenyament s’estan oblidant “detalls” molt importants.

6 Trina Milan { 10.31.08 at 13:25 }

Ferran,
poses l’accent en un dels ítems definitius de la situació al sistema educatiu, no es pot deslligar l’escola de la societat, i aquesta s’està reinventat, ho estem veient amb el tema de la crisi econòmica, per tant com no es pensa en que l’escola s’ha de reinventar també? no és que ningú no hi pensi, som molts els que fa temps que estem intentant porta al sistema educatiu alguna cosa més que crítiques, formes de repensar com traslladem el coneixement als nostres alumnes audiovisuals i digitals, com ens movem en una societat del coneixement on l’escola ja no és l’única que detenta el poder del saber…el repte hi és i no podem amagar que la societat necessita al sistema educatiu més que mai, per això aquesta ha de donar al sistema el recolçament real…tots en sortirem guanyant, salut amic

7 david de las Heras { 11.07.08 at 14:41 }

Jo també he fet la meva crònica al meu bloc, i el vaig seguir pel twitter, però el que em va fer mosquejar un xic, és que la mitat del debat se’l va menjar l’enfrontament pública vs privada. Això no soluciona l’educació…l’empitjora… Idea del debat molt bona, solució cap

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>