Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Cotxes, osses i diamants

Pensar en luxe és pensar en Tiffany’s, la més gran botiga de diamants, la més cara, la més luxosa que existeix al planeta. La frase d’Audrey Hepburn a Breakfast a Tiffany’s desitjant esmorzar amb els diamants de la famosa botiga de la cinquena avinguda de Nova York ens transporta a un món buit de continguts on els desitjos són el referent, i quant més cars i inútils més importants.

L’iconografia del luxe és un dels referents sobre els que es construeix la societat postmoderna, aquesta societat líquida que ens aclapara amb la imatge, darrera de la qual moltes vegades no hi ha res. En aquest moment de crisi econòmica, que és pràcticament un canvi de paradigma socioeconòmic, s’inaugura Tiffany’s a Madrid i ben aviat al Passeig de Gràcia de Barcelona. Tot un símbol de la contradicció entre subvencionar els bancs i comprar diamants.

Seria un luxe el que significa posar un xip a una ossa reintegrada al Pirineu ? L’ossa és un animal al que cal seguir i vetllar perquè repobli les muntanyes en un programa europeu, mentre els veïns de la Val d’Aran es queixen i demanen que es retiri de la seva vall perquè significa un perill. Estariem d’acord en que les accions per a la sostenibilitat del planeta no són un luxe, tot i que ho puguin semblar, com tampoc seria un luxe l’oficina mòbil del president del Parlament que ha sofert les queixes interessades d’alguns que posen en qüestió que sigui un dispendi necessari. Què són luxes i què necessitats?

Realment estem davant de fets que mirats amb perspectiva no ens donen la pista de quins valors ens mouen. La fragilitat dels conceptes que estan al darrera  d’algunes notícies no les fan menys importants a l’hora de sortir a la telelevisió o als diaris, al contrari,  sembla que la futesa és la que eleva la notícia a categoria. Sigui perquè és un exotisme com el tema de l’ossa, o sigui perquè és cinematogràfic com el de Tiffany’s o sigui perquè la política a casa nostra no dona més de si, com en el cas de la injusta utilització interessada de l’oficina movil del cotxe del president del Parlament. Tot plegat només perceben aquesta liquiditat d’una societat canviant que encara no ens ofereix solucions on encabir la nostra realitat i la dels altres.

Llibre: In cold blood de Truman Capote

Pel·lícula: Lost in translation de Sofia Coppola

Música: Shut up and let me go by The ting tings

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

9 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Rosa { 10.29.08 at 22:00 }

L’osa, no te la culpa, defenia lo seu, es mes ¿quans van pel carrer i un gos els ataque perque si? dons un caçador es com un torero va a matar, obvi sap lo que es juga, qui no vulgui palla que no vagi a la erea, es molt facil anar amb una escupeta a matar animals indefensos, pero devant del que es pot defendre,no som tan valents, si l’osa hages vulgut aqut avi requiem in pace, i despres encare volen tornar l’osa a Eslovenia, perque molesta, als que es volen carregar la poca faune que queda als pirineos,

2 Ferran { 10.29.08 at 23:58 }

No sabia això de Tiffany’s a Barcelona. Què bé, una altra botiga chupi-guay perquè els barcelonins puguin tenir una ciutat pels ciutadans!!

3 saltenc { 10.30.08 at 0:29 }

El tema de l’ossa quan s’investigui podem tenir el que em penso no es cap sorpresa i és que d’aquests paios que van amb l’escopeta per treura vides no m’en refio
D’en Benach que vos que et digui, penso que no ha estat oportú ni abans ni ara, la veritat és que amb un Audi 8 és per a viatjar comodament i si realment necessita els estris perquè nassos els treu, bé realment l’home és d’Esquerra i aquests últimament funcionen exactament com ha fet ell en aquest cas.

4 Trina Milan { 10.30.08 at 8:52 }

Rosa,
la sostenibilitat no sadiu a vegades amb el que hom espera d’un estat del benestar per al humans, per això alguns neguen la importància del canvi climàtic, encara que crec que van intimament lligats i que fer sostenible el planeta és una inversió obligada i de futur.
salut

5 Trina Milan { 10.30.08 at 8:53 }

Ferran,
m’encanta el teu humor sibilí…doncs sí, una altra botiga perquè entrin els japonesos i algun europeu despistat…salut amic

6 Trina Milan { 10.30.08 at 8:54 }

Marià,
tens raó en el tema de la retractació, es poden donar explicacions però jo també trobo que no calia treure els elements del cotxe…a vegades la mateixa dinàmica obscurantista d’aquestes notícies comporta aquestes respostes. Salut amic

7 David { 10.30.08 at 17:01 }

Respecte del tema del cotxe… que vols que et digui. .. Segurament se n’ha fet un ús interessat i s’ha estat injust focalitzant l’afer en una persona quan la llista de beneficiaris ha estat llarga. Però… no se li havia de dir que el nivell de despesa “institucional” començava a ser excessiu, especialment en un moment en què s’està demanant a la població que faci sacrificis? La llàstima és que no hagués estat ell mateix qui ho hagués vist abans i del problema n’hagués fet una oportunitat.

8 Trina Milan { 10.30.08 at 20:39 }

David,
sí, tens raó…crec que no s’ha gestionat prou bé tot plegat, jo crec fermament que el que portava al cotxe era raonable, podia gestionar feina mentre viatjava, de tot s’aprèn….salut amic

9 Rosa { 10.30.08 at 23:21 }

una persona que fa tans km aldia te el mateix dret sia del partit que sia a montarse una oficina movil, per aixo no ens em de queixar al contrari no per el temps, cosa que si faria sense els estris que s’ha muntat al coche, a vegades confunen esquerra en pobresa i no ens adonem que esquerra es equilibri, entre riquesa i pobresa

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>