Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Burn after reading, divertimento dels Germans Coen

Burn after reading és el darrer film dels Germans Coen. Un divertimento que et posa els pels de punta. La creació d’una senzilla obra d’espionatge es converteix en una comèdia negra i buffa que ens fa tornar seriosos a poc que ens aturem a pensar.

D’entrada l’equip d’actors és magistral i no deixa indiferent: Clooney, Pitt, Malkovich, Macdormand són noms que asseguren el tret (i mai millor dit); la signatura dels Coen i el títol, ja ens predisposen a una bona dosi de creativitat i gaudi.  Perquè per exemple, el títol: Cremar després de llegir, inteligència és relativa…ja ens posa sobre la pista del que veurem, un seguit de personatges que es creuen en una trama d’espionatge que no és tal, en realitat ens mostra un grup de persones solitàries, que viuen en la mentida més burda, que es desesperen en les seves mediocres vides, i que busquen la felicitat sense trobar-la.  Mentre uns espies de mentida remenen per la trama posant de manifest que allò tan important com els serveis d’espionatge tenen la mediocritat i la banalitat com a rerefons de les grans fites d’altres pelis.

A ressaltar el paper magistral de Pitt, fent de monitor de gimnàs que no és precissament una inteligència prvilegiada, o la mateixa Macdormand que broda el paper de soltera desitjosa de trobar parella. Tot plegat amb una fotografia i una ambientació sobria i  aconseguida, que ens transporta a les velles pelis dels seixantes del segle passat, pràcticament estètica “superagent 86″ posada al dia. Per a riure i pensar.

Llibre: El nostre home a La Havana de Graham Greene

Pel·lícula: Fargo dels Germans Coen

Música: A walk on the wild side de Lou Reed

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Ferran { 10.25.08 at 20:04 }

Per ser-te franc, no és una pel·li que hauria considerat per anar a veure. Però confesso que després de llegir-ne la teva crítica… me n’han agafat ganes! A veure si m’hi animo…

Salut.

2 Trina Milan { 10.25.08 at 21:22 }

Ferran,
te l’aconsello molt, és hil·larant fins al moment en que el riure se’t congela i veus la soledat i la pura absurditat de la vida d’alguns…els Coen l’han brodat una altra vegada…com va per Berlin?…
una abraçada

3 Mònica { 10.26.08 at 21:40 }

Bé , jo també he escrit el meu comentari sobre la pel.lícula i veig que coincidim, de totes maneres, m’he esperat una setmana a fer-lo per què necessitava reflexionar sobre la pel.lícula i com estava feta. És divertida i amb diàlegs punyents, sobre tot el darrer entre el del director de la Cia i el seu subordinat…. boníssim que la MacDormand finalment se surti amb la seva, però tot i així no és comparable a la magistral Fargo.

4 Trina Milan { 10.27.08 at 13:24 }

Monica,
el millor la Macdormand i el Pitt, parella increïble…
petons

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>