Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, el repte

Amb la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació només puc que felicitar-nos per la iniciativa de posar negre sobre blanc la intenció de fer una aposta seriosa pel desenvolupament social i econòmic del nostre país. En aquest moment, si no estem convençuts de la necessitat de fer recerca i crear innovació no podrem sobreviure a la crisi econòmica, que és en realitat un nou model.

Hi eren quasi bé tots, empresaris, universitats, partits, govern, mancàven alguns, com molt bé esmenta La Vanguardia i hem de ser conscients de que la situació no és la millor de les possibles. Manca de finançament real per a allò que alguns pensen que és susceptible d’estalvi, allò tan caduc del :”ja inventaran els altres..”

Cal una decissiva política d’inversió pública, com molt bé esmentava el Conseller Huguet ahir, i com reblà el president Montilla quan va dir que Catalunya ha de tornar a ser la que va revolucionar l’economia i el desenvolupament a principis del segle XX, Catalunya motor d’innovació.

Molts ens ho creiem, treballem perquè al sistema educatiu la recerca i la innovació siguin realment pedra de toc per a millorar els resultats dels nostres alumnes. Aquells que ens han de construïr el futur. No és una feina fàcil, a vegades s’entèn la recerca com un món tancat, reclòs en la seva pròpia dinàmica universitària especialitzada. Cal obrir fronteres, revisar les nostres relacions amb el món de l’empresa, que s’impliqui en la promoció de la innovació com a eina de treball. És valor afegit.

El compromís ha de ser complet, en els pressupostos de la Generalitat, de cada empresa, de cada institució, i en el compromís de la societat civil que proporciona mitjans i reptes a aquells que els hem d’abastar.

La feina comença ara, desprès del Pacte, calen diners, voluntat i capacitat. No és moment de dubtes.

Llibre: Internet i la societat xarxa de Manuel Castells

Pel·lícula: Gattaca d’Andrew Nicol

Música: Noia de porcellana de Pau Riba

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

6 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 10.23.08 at 15:54 }

Trina,
Veig que darrerament també hi ha crisis de comentaris als blogs. M’he esperat a veure si algú hi deia la seva però finalment decideixo donar-te la meva opinió, que es podria resumir en:
1/ el pacte no farà cap nosa però o molt m’equivoco o no en quedarà res més que la foto simpàtica del Pati dels Tarongers. No sóc pessimista, només intento ser realista basant-me en repetides experiències. Un ja té una edat.
2/ aquestes declaracions d’intencions sense un pressupost concret al darrera que hi doni contingut només acostumen a servir per tranquil•litzar les consciències dels polítics, per tal que ningú pugui dir que no fan res.
3/ em sap greu fer-me pesat i tornar a posar sobre la taula el fet que la majoria dels signants (amb alguna excepció) depenen més o menys directament del pressupost públic, i tots sabem que Catalunya és quelcom més que el sector públic o semipúblic. En altres paraules, pensar en recerca i innovació sense una activitat empresarial al darrera que les justifiqui és fum. Ens agradi o no el divorci entre les universitats i les empreses segueix sent la norma. Hi ha excepcions, sí, però no deixen de ser excepcions.
4/ t’aclareixo que no sóc de CC.OO, que per altra banda encara no entenc perquè no es va afegir a la foto, especialment tenint en compte que és una organització que bàsicament es nodreix de fons públics.
5/ el conseller Huguet, impulsor del pacte, és el mateix senyor que fa poc “defensava l’empresa catalana” d’una manera més que peculiar, encoratjant a uns empresaris perquè tanquéssim les instal•lacions d’aquí sense manies i reobrissin a països amb salaris més competitius, i si necessari amb l’ajut de la Generalitat. Era un acte privat i sento no estar autoritzat a donar-te més detalls com el lloc de la reunió, el sector econòmic de l’activitat, els països alternatius que se suggerien, etc.
No voldria semblar pas un “aguafiestas” i vull creure que apreciaràs la meva opinió sincera tot i el meu potser exagerat realisme. Admeto que somniar a vegades pot ser bo però jo aprofito les hores de són només per dormir.

2 Trina Milan { 10.23.08 at 18:26 }

Miquel,
les teves crítiques sempre són constructives, sempre, i tens mota part de raó, encara que la perspectiva que proposes és fosca, entre tenir un Pacte i no tenir-lo, prefereixo tenir-lo, justament perquè les administracions es regeixen per normes i és clarament necessari que per poder anar més enllà ens cal posar-ho sobre paper, encara que sembli poca cosa. D’altra banda el dimarts al Saló Sant Jordi també hi havia l’empresa, la patronal i les fundacions de les entitats bancàries, així com totes les universitats. No tothom que hi era estava per lluïr a la foto, alguns hi erem perquè ens ho creiem que hem de fer feina en aquest sentit, encara que sugui difícil.
Sempre podreu després als ciutadans demanar-nos explicacions, per suposat, i espero que es faci, s’ha de poder explicar com es treballa i perquè a l’administració pública, permet-me també dir que sé que alguns van dient consignes que no quadren amb el que seria políticament correcte, com també molts empresaris fa i desfan en el seu benefici, només faltaria, diferencia que uns, els gestors públics han de donar explicacions a tothom, i els altres no. Cap model és perfecte, intentem alguna cosa. Una abraçada

3 Enric I. Canela { 10.25.08 at 19:21 }

Trina,
ja saps que em causa satisfacció el fet que la recerca i la innovació estiguin a l’agenda política, però no puc més que creure que de moment servirà per mpoc més que per la fotografia.
T’ho dire d’aquí un parell de messos, quan vegi els pressupostos de la Generalitat. Jo soc dels que penso que sense apostar fort per aquests temes la crisis serà molt més profunda i que la inversió en R+D+i és esratègica.
I no parlo de la universitat, parlo de polítiques que realment incentivin i facin que l’R+D+i augmenti en tots els sectors.
Amb tot, reitero la meva satisafacció per l’existència del Pacte. És la primera vegada.

4 Trina Milan { 10.25.08 at 21:20 }

Enric,
Estem d’acord, és necessaria més que mai la I+R+D, i calen diners, molts diners i continuadament per a remuntar. Cal que els polítics s’adonin, i per això ho anem dient, i repetint…gràcies pel teu comentari

5 David { 10.26.08 at 11:22 }

Bon dia,
calen diners i cal ètica. No ens hem d’oblidar que el Sr. Huguet defensa que als doctors catalans se’ls envïi fora amb beques, amb 30 anys, sense seguretat social, sense cotitzar i amb molt poques perspectives de tornar. Molta gent pensa que arriben al final del camí els millors, i en veritat arriben els que tenen més capacitat de suportar-ho.

Més que adonar-se de que calen diners per a R+D+i, s’ho han de creure, han de creure en la investigació i la innovació, i s’ho han de fer creure als empresaris també.

Salutacions,
David

6 Trina Milan { 10.26.08 at 18:11 }

David,
gràcies per la teva aportació, crec realment que és important elq ue dius. Creure en la recerca, creure en que cal generar innovació per a la millora social és la única recepta per superar les crisis, siguin aquesta d’ara, o qualsevol altra. Una bona base científica és indispensable, però a més m’ha agradat especialment l’esment que fas a l’ética..és fonamental que pensem en valor, en valors que afegeixin qualitat a la recerca, i els primers que els han de tenir són els responsables polítics.
Gràcies

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>