Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

El Sud i la galàxia

A Sevilla sents el Sud en tota la seva magnitud. El clima a finals d’octubre és de 25 graus i vas amb màniga curta encara que plogui. Sents com el sol escalfa més i la llum és nítida quan es reflexa a les llambordes de la PLaça d’Espanya del Parc de Maria Luisa on La Guerra de les Galàxies va trobar el palau de la reina Amidala.

La gent es passeja amb més lentitud que la que nosaltres portem i ens atempera en el primer trajecte, alleugerint les passes pels carrers de color “albero”, la terra groga, quasi taronja que és el color de moltes cases i de les places de braus.

Hi ha una amabilitat suau en la forma de parlar dels taxistes, dels cambrers, que et miren amb la condescendència del qui sap que els guiris sempre preguntem les mateixes coses i obrim els ulls davant les mateixes escenes. Ells hi viuen del negoci del turisme que a Sevilla ja no és estacional, és omnipresent durant tot l’any. Se senten moltes llengües, l’anglès, el francès, però també el portuguès, molt; el xinés, l’àrab, el rus o l’hongarès. També el català, en visitants i en gent que hi viu, molts.

Tot costa molt menys que a Barcelona, es dina perfectament per 25 euros (dues persones), i si vas de “tapas” per menys. Un sopar a un restaurant d’alt standing pot sortir per 50 euros per persona, i un parell de cerveses amb tapes per 5. Un luxe asiàtic, vull dir, andalús.

La gent és molt elegant, vesteixen amb gust. Hi ha grans botigues de marques molt significades i m’ha sorprés la quantitat de bodes que hem ensopegat, és cap de setmana però és un no parar de gent vestida de gala pels carrers, amb una particularitat, les dones totes amb pameles i “tocats” al cap…costum que jo no veia fa temps a Barcelona, un toc british que no m’estranya perquè la colònia anglosaxona per aquests terres és notòria des del segle XIX.

Carruatges de cavalls, moltes bicis (tenen un Bicing que s’anomena “Sevici”), molta gent fent esport pels carrers i les vores del Guadalquivir, i al riu molts fent rem i vela. Els semàfors dels peatons tenen un senyal que indica el temps que tens per passar i el que queda perquè es posi verd i avís auditiu. Hi ha un tramvia, els autobusos, molts, van amb gas natural i estan construïnt el metro. L’estació de l’AVE de Santa Justa és enorme i té totes les comoditats amb uns lounges, molt elegants.

Hi ha moltes esglèsies amb escultures religioses famoses arreu per la Fira d’Abril i la Setmana Santa. Aquest cap de setmana molts nens i nenes estaven demanant per al Domund amb els pots de colors, jo feia temps que no ho veia, de petita ho vaig fer també quan estava a les monges, però ja em semblava que s’havia deixat de fer. Tot plegat és una ciutat propera i que alhora està lluny, molt lluny de la meva vivència diària.

He trobat La Vanguardia i el pa amb tomàquet i l’all i oli als restaurants. Però sobretot he trobat La Caixa per tot arreu, i Caixa Catalunya esponsoritzant el Congrès per la Terra on Al Gore avui ha fet una conferència als Reials Alcàssers. Demà agafo l’AVE per tornar a Barcelona i probar què se sent, els sevillans ho saben fa 16 anys.

Llibre: L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada de Jordi Pons i Ramon Tremosa

Pel·lícula: Stars Wars, the attack of the clones de George Lucas

Música: Killing me softly with his song de Pitingo

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Jordi Verdura { 10.18.08 at 21:06 }

Any 92, Expo de Sevilla; amb el Talgo des de BCN-Sants i a Sevilla l’estació de Santa Justa allà omnipresent. Des d’aleshores penso que definitivament som un país petit, gairebé diminut i el pitjor de tot plegat és que ens pensem que som el melic del món.

2 Miquel { 10.18.08 at 21:11 }

Bona nit Trina,
He estat a molts llocs arreu del mon però no he estat mai a Sevilla. És un dels meus -molts- viatges pendents. Amb tot això que expliques i les fotos que has anat penjant al twitter (tu no descanses mai, eh!) encara m’has fet venir més ganes de anar-hi com més aviat millor. Espero poder visitar aquesta ciutat abans que els catalans necessitem passaport…
Bona estada i millor tornada!

3 Trina Milan { 10.18.08 at 21:14 }

Jordi,
quan surts fora és quan veus millor el teu país..a mi m’agrada molt viatjar, i m’agrada molt tornar, però tens raó en que a vegades el país és petit…
salut amic

4 Trina Milan { 10.18.08 at 21:16 }

Miquel,
te l’aconsello especialment, és bonica, agradable, es menja molt bé, es passeja molt relaxadament, la gent és molt amable i la llum és del sud, brillant. Jo esmenaria alguna que altra cosa però qui sóc jo per esmenar res de Sevilla?…una gran ciutat Miquel….una abraçada

5 Ferran { 10.19.08 at 18:59 }

Un altre que té moltíssimes ganes de conèixer aquesta ciutat andalusa; només falta que trobi el moment. N’has fet una descripció molt “llaminera”, Trina: no vull trigar gaire a comprovar, en persona, si … Sevilla tiene un color especial :-)
Una abraçada.

6 Rosa { 10.19.08 at 21:33 }

Be, la escusa de fer arriba el ave a Sevilla va ser la expo (amb tots els meus respectes) pero ¿era en veritat ena necesitad? Sevilla es una maravella , la gent acullidora, es magica, pero no precisament per porta un tren d’aqustes carecteristicas, dumes per un mesos, no crec que l’amortisacio els hi hagi estat rantable, em de se realistas al 2008 tenim l’ave quan som un dels punts , del pais amb mes facilitat d’entrada i surtida d’Europa, o sia 6 anys despres d’una capital que verdaderement es una maravella ¿pero falta li feia? i ara be lo bo ara ens coloquen l’ave quan els Fransesos, no els hi veig gaire per le feina, o sia que en fet tard, els avions son mes baratos i desde Girona pots anar a qualselvol punt del mon a un preu molt baix, les posibilitats s’han d’aprovita al momen, d’e qu servira un tren fins a France si el Francesos ni tan sols han comensat les obres .

7 Trina Milan { 10.20.08 at 14:20 }

Ferran,
té un color i un sabor especial, no te la perdis…s’ho val
una abraçada

8 Trina Milan { 10.20.08 at 14:22 }

Rosa,
les infrastuctures són importants, bàsiques i tenim el dret de tenir les millors, siguin aèries o siguin terrestres.
Salut Rosa

9 jordi { 08.12.10 at 17:02 }

Com molts cops és per l’atzar que un troba un lloc a Internet que l’enganxa uns minuts… a la Xarxa al final has de prioritzar… el temps limitat… aiii… però avui he gaudit d’una bona estona amb aquest lloc, i acabant amb Sevilla, fantàstica descripció i diferent!
Felicitats

10 Trina Milan { 08.13.10 at 9:22 }

Jordi,
gràcies per la teva visita i el teu comentari…espero que tinguis ganes de tornar-hi…
salut!

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>