Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Política líquida


En una realitat virtual i líquida com la que vivim, no és estrany que les necessitats de la gent depenguin de si plou o no,. I no només pel tema de l’aigua sinó per tots els temes que són objecte de gestió per al ciutadà. La imatge penosa de les respostes polítiques als problemes només fa que engrandir la sensació de que estem sols davant la ineficàcia dels nostres pròcers.

L’exemple de gestió nefasta de la sequera primer i de les pluges desprès n’és un exemple; però també ho són altres com el traçat de l’AVE, que havia de passar per tres llocs diferents i que havia d’arribar a l’aeroport i no ho farà; o les carreteres i autopistes i la necessitat de tenir unes comunicacions que no es col·lapsin dia si i dia també, o els hospitals que no tenim i que necessitem de fa tant de temps.
Realitats líquides que els nostres avesats professionals polítics ens presenten com solucions quan en realitat són pedaços que s’ajunten uns sobre dels altres i a veure qui la fa més grossa.

No estic dient que tota persona que es dediqui a la política hagi de ser un professional de la cosa pública perquè això esclerotitzaria la pròpia capacitat de decisió i de netedat del procés de gestió pública, però una certa qualitat en els perfils de les persones que fan política que siguin capaços de donar solucions, de definir polítiques reals per als problemes ciutadans, sí que hauríem de tenir-los. Perquè els votants, els ciutadans som usuaris d’un servei que cada vegada es fa més evident que no ens serveix, i per a aquest viatge no necessitem ningú que ens miri per sobre de l’esquena i a sobre sense cap formació. Necessitem persones capaces que generin polítiques reals i no líquides, la política ha d’ésser alguna cosa més que una casualitat.

Llibre: El Príncep de Maquiavel
Pel·lícula: Entre les murs de Laurent Cantet
Música: Suite nº 3 en D major de Johan Sebastian Bach

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Lluís Ronda { 05.27.08 at 18:38 }

Necessitem polítics que sàpiguen realment què és la política i quína és la seva finalitat. Però, aquells que ho saben, no volen llançar-se a una piscina d’aigues estancades per la mediocritat vinguda d’un sistema polític quasi feudal i ple de famílies alimentades pels interesos personals. Aquesta és la meua impressió quan em pregunten per allò de la política i el bé comú.

2 saltenc { 05.27.08 at 22:10 }

Avui en el programa d’en Basté hi ha passat l’ex conseller Milà, per increible que sembli ha justificat al conseller Baltasar, ha dit que el govern català ha gestionat perfectament el tema de la sequera i que el govern de Madrid fa el que ha de fer en tot aquesta questió, a més el paio ho explica amb passió. A més a més s’ha postulat amb la tesi de que els problemes anteriors, actuals i presents de la sequera són per culpa del PP i CIU. En aquest pais no tenim solució

3 Trina Milan { 05.28.08 at 7:21 }

Lluís,
tens raó, la història pesa i tants anys de dictadures i monarquies absolutes no poden ser bons, mentre a Europa feien la revolució aquí estàvem perseguint bandolers…la història pesa més del que sembla i necessitarem temps per posar-nos a to
salut a Dènia!

Saltenc,
les declaracions d’aquells que tenen responsabilitat en les decisions polítiques són delirants..i especialment en el tema de l’aigua, algú es podia posar a fer feina amb rigorositat?..o és que no es possible?..
salut amic

4 David { 05.29.08 at 22:00 }

El que jo desconeixia és que en Francesc Baltasar abans de polític havia estat… periodista!! Sembla mentida que la seva gran taca negra (la gestió comunicativa de la sequera) hagi estat precisament en una àrea en la que ell hauria d’estar fort.

5 marius { 05.30.08 at 6:47 }

Resultarà repetitiu i a força de dir-ho, aborrit, però el nostre problems és la qualitat ínfima (intel.lectual, però també humana) dels nostres governants.

La seva incosistència, la seva vuidor, la contradicció permanent, l’ús que estan fent de l’erari públic, on han entrat com a la cova d’Ali Babà… En Saura decorant amb feng-shui la conselleria, ERC nomenant més càrregs de lliure designació que cap govern anterior (els duplica), el PSC imposant el mutisme i la paràlisi en les accions de govern.

Diuen que cada poble té el govern que mereix, però no pot ser que nosaltres siguem tant dolents… ara que vistes les darreres eleccions, potser si.

6 Trina Milan { 05.30.08 at 8:30 }

David,

a vegades ens manca capacitat de fer allò que coneixem perquè ens sembla que ho sabem massa i per això fallem…i si a més anem de sobrats, com ells, llavors passa el que està passant…
una abraçada

Màrius,
Jo no crec que cada poble tingui el govern que es mereix, crec que el pèndul de la història va per lliure i que el resultat del que fem és el que tenim…però els ciutadans no som els únics responsables, de fet, la revolució francesa és l’exemple del que dic…a vegades el poble es revolta i canvia la situació. Ara nosaltres no hem de fer cap revolució sagnant però si que podem votar i participar..i això és el que hem de fer…
salut

7 Dessmond { 05.30.08 at 13:54 }

Trina,
Molt encertada la imatge líquida per tocar el tema.
Certament, n’hi ha per agafar fins i tot una bona depressió. Perquè davant d’això, d’aquesta forma tan amateur de gestionar la cosa pública, si no hi ha capacitat de reacció i aquesta manera de fer tant nefasta perdura, pot fer-nos entrar en un declivi bèstia.
Hauria d’haver un pacte de mínims per poder erradicar la sequera política que ens asfixia. Estem perdent més d’un tren. I el món no espera a veure si la incompetència es resol per generació espontània.
Esta clar que si per anar a fregar escales es demanen bones referències, als gestors de la cosa pública s’els hauria d’exigir.
Aquesta mena d’espectacles, a més de portar la misèria econòmica, porten la misèria moral. La pitjor de totes.

8 Trina Milan { 05.30.08 at 15:39 }

Dess,
aquesta misèria moral és la que em preocupa, de veritat, perquè això es capilaritza a tota la societat i finalment fa desprestigiar no només la classe política sinó també la societat en conjunt, les ciutats, la gent, el país..i això no podem obviar-ho…caldrà que fem alguna cosa, no et sembla?
salut

9 Artur { 05.31.08 at 18:32 }

Els que governen són precisament els que mai han decidit res. El Parlament de Catalunya és curull de funcionaris en excedència. De tots ells, cap ha tingut la necessitat d’interpretar uns resultats econòmics, prendre decisions, invertir i viure el dia a dia.

A més, els que arriben dalt, ho fan mitjançant el malèfic sistema de la partitocràcia, mètode impececable i implacable per a fer seleccionar els més mediocres, els oportunistes.

En tercer lloc, la suma algebraica d’oportunistes de tres partits diferents condiciona un efecte multiplicador de l’estupidesa dels seus candidats.

Podríem dir allò de, inspirat en Perich, “todo político, sumergido en un conflicto de candidatos dentro del partido, desarrolla un empuje hacia arriba igual al número de oponentes que desaloja”.

Com més al nord mirem, més honradesa política veiem. Per tant, estarà lligada l’honorablitat a la humitat del clima?

10 Trina Milan { 06.01.08 at 10:18 }

Artur,

genial la frase d’en Perich, no la coneixia ;-)
Com a antropóloga que sóc no puc estar d’acord amb aquest determinisme climatològic o territorial que esmentes, estic segura que tu tampoc…de fet és una forma de preguntar-nos com pot ser que la mediocritat de les persones ens faci tan de mal al grup social total…és qüestió de plantejar-se seriosament el paper social en un món líquid on les regles virtuals no acaben de fer-se paleses al món real..no et sembla?
salut

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>