Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Barcelona Digital Global Congress


He tingut oportunitat d’assistir a un matí de sessions del Barcelona Digital Global Congress que ha tingut lloc aquests dies a la Fira de Barcelona.
He promès a alguns amics que en faria un resum del que he sentit i aquí va:

1ª taula – CLAUS D’ÈXIT DE LES SOCIETATS DIGITALMENT AVANÇADES
M’ha agradat especialment la ponència de Tim Kelly, ha parlat de models de desenvolupament tecnològic especialment Korea. Ha dit que si no s’aposta per un salt qualitatiu en l’aplicació tecnològica no s’avança. Les experiències de països emergents són la clau.
L’aportació de Jensana ha estat minsa, esperava més d’un directiu de Casa Asia, perquè el mercat asiàtic és el repte en aquest moment, no ha explicat quins poden ser els camins culturals cap a la relació amb països on el model cultural és tan diferent del nostre.
Muriel i Bosch han fet l’aportació política, divergent és clar, perquè mentre Muriel es situava en una posició de força de l’estat com a donador de tot servei, i on l’exemple més novedòs que ha donat ha estat l’apagada analògica de Sòria (?)…Bosch ha dit clarament que un país avança si políticament és independent, si pot prendre les seves decisions com ha estat el cas d’Irlanda. Finalment Pilar Conesa ha fet una exposició plana del que l’Ajuntament de Barcelona està fent respecte la wifi ciutadana o el 22@; llençant un repte a les empreses perquè estandaritzin els serveis digitals, crida inútil, el mercat és el que és i Sony no deixarà que Nokia li prengui el número.

2ª taula – EL PROFESSOR ANALÒGIC vs ALUMNES DIGITALS
L’educació tecnològica a les escoles
Interessant taula que estava formada per persones que conec en la seva major part i que reunia una mica de tots els que intervenen en l’educació a Catalunya en aquest moment relacionats amb les TIC: la UOC, el Departament d’Educació, i les editorials, un magma de conceptes i formes d’entendre les TIC que no ha estat tan punyent com hagués pogut ser
Correcte el plantejament del professor Ismael Peña, amb dades dels darrers estudis PISA o de la OCDE que corroboren la seva hipòtesi de que el professor està endarrerit respecte dels seus alumnes, en canvi Jordi Vivancos i Manel de la Fuente, han defensat just el contrari, el professor fa un gran esforç, es forma, i està per la introducció de les TIC a l’educació. Interessant el concepte que ha introduït Vivancos sobre les competències digitals i el fet de que ara hem de “treballar amb les TIC”, incorporades a la pròpia estructura competencial del currículum.
Antoni Zabala ha reclamat una tornada al concepte de l’esforç i la feina del docent, front aquelles novetats obligades que no aporten qualitat. Reclama un paper rellevant per a les empreses i el vincle amb els continguts posats al dia.
Personalment he fet una aportació a la taula que ha consistit en el següent:
- He trobat a faltar l’esment a la formació inicial del professorat que és la base de qualsevol perfil professional que vulgui ser adient al que espera el sistema.
- Els continguts i competències digitals no són suficients per al repte digital , hem de tenir en compte la competència en comunicació àudiovisual perquè és el llenguatge dels nostres alumnes, i està també en el nou currículum.
- Les empreses han de treballar per als continguts digitals i han de fer negoci amb ells perquè sinó els materials i recursos educatius estaran abocats a la manca de qualitat i a ser ignorats pels alumnes, no podran competir amb les eines digitals més avançades com els jocs de playstation o de wii, per posar un exemple, que són els objectes d’entreteniment més venuts en aquest moment, molt per sobre de les pel·lícules més importants.
- El compromís polític d’inversió econòmica molt més important en relació amb el PIB, estem a la cua d’Europa i a la taula anterior han conclòs que sense una bona formació res del que es proposi un país, sigui independent o no, no tirarà endavant, per tant, en l’educació està la clau.
(demà el resum de la taula de periodisme versus internet…)

Pel·lícula: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall d’Steven Splielberg

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 MEZQUETILLASVK { 05.22.08 at 17:33 }

- Els continguts i competències digitals no són suficients per al repte digital , hem de tenir en compte la competència en comunicació àudiovisual perquè és el llenguatge dels nostres alumnes, i està també en el nou currículum.

Muy interesante lo que cuentas, en dos semanas lanzamos la web de nuestro colectivo que precisamente trabaja con el audiovisual como herramienta de transformación social. Si quieres de forma privada te enseño la web que en estos oomentos esta en fase de prueba y carga en una cuenta provisional.

De alguna manera la tencologia debe acomodarse a las necesidades de cada uno y no al revés. Para ello nada mejor que crear nuestras propias herramientas digitales.

Por otro lado el negocio no puede estar en la conexión, es absurdo, tendriamos que tener un ” conon ” anual y conexión en cualquier lugar como ocurre con la telefonía móvil. Pensar de otra manera es tener la mentalidad de un troglodita…jajajaja :-)

Um besito muy gordo.

2 Trina Milan { 05.22.08 at 17:37 }

Jordi,
quan vulguis, ja saps que m’interessa molt tot el que es refereix a l’àudiovisual..ensenya’m la web i en parlem..

un petonet

3 El veí de dalt { 05.22.08 at 20:13 }

Interessant ressenya, per estar al dia…

4 Trina Milan { 05.23.08 at 13:55 }

Gràcies Veí, no tan sucoses com les teves….;-)

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>