Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

ERC i la seva raó de ser

Ningú a Esquerra s’esperava el deplorable resultat d’ahir nit a les eleccions al parlament espanyol, de fet aquesta ceguesa potser ha estat una de les raons del mateix fracàs.
Un partit que va gaudir d’un resultat espectacular en les anteriors eleccions, no ha estat capaç no només de créixer sinó ni tan sols de mantenir-se. Passar de 8 a 3 escons és un resultat nefast i això té conseqüències.
La primera que Puigcercòs ha deixat la conselleria de Governació per anar a preparar el partit per a un congrés que es presenta turbulent i avançat per obligació, de la tardor a l’estiu. Les calorades no seran bones per a ningú.

El repte d’Esquerra ara és fer-se un lloc en el tripartit una altra vegada, i fer-se també un lloc en l’espai del nacionalisme català, perquè tant el PSC com CiU li han guanyat la partida a cada lloc. Difícil paper.
Formar part del poder sempre comporta un tant per cent de desgast que s’ha de compensar amb la pròpia dinàmica del màrqueting afegit al protagonisme institucional. D’altra banda, hauran d’analitzar perquè el seu electorat els ha deixat de banda, i se n’ha anat a d’altres agrupacions polítiques veïnes ideològicament que han tingut un resultat millor, la mateixa CiU o el mateix PSC.

Tot plegat és la cruïlla d’un vell partit que ara passa una nova adolescència per a fer-se gran de veritat o per tornar a l’ostracisme…hauran de prendre decisions molt difícils, hauran d’escollir entre el poder o la travessa del desert, l’anihilació és a tocar.

Música: Blowin’In the wind de Bob Dylan
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ced8o50G9kg]

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

11 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 David { 03.10.08 at 21:30 }

Van tocar massa poder quan no estaven mentalitzats. I això els ha passat factura.Ara caldrà veure si són prou madurs o si encara necessiten un correctiu més fort.

2 Eduard { 03.10.08 at 21:36 }

Hola Trina.

Molt benevolent estàs amb Esquerra, jo els h fotut més canya, s’h mereixen perqué no solsament s’han fet mal a ells mateixos si no al catalanisme en general.

Del resultat dels primers anàlisis, no s’albira per res el component d’autocrítica que caldria, ja veurem com arriben al congrés de Juny i el que els passa als Carod, Puigcercós i companyia.

Fins que no dicideixin pactar amb CiU i anar encarat de veres cap el sobiranisme no farem res.

Salut i €

3 Trina Milan { 03.11.08 at 8:38 }

David,
crec que precissament això és la clau, saber qui són, fer-se grans, és un problema d’identitat..
salut

Eduard,

el pacte amb CiU per ells crec que és perillós, si ara s’han esmorteït en la boira del govern, amb CiU perdrien la identitat que representa que tenen. Són un partit vell que ara és jove, i que ara necessita tornar-se a fer gran..no sé si les lluites internes els deixaran.
salut , molta salut avui amic..

4 marius { 03.11.08 at 11:46 }

ERC va quedar escaldada del pacte amb CiU perquè se’ls van fagocitar (de fet es van fagocitar l’Hortalà, força procliu a ser fagocitat a canvi de poder), i d’allà van sorgir els Coloms i les Raholes, que van escindir-se per formar el Pi després que el poder els tornés “locos”. En aquesta operació va aparèixer el Carod i el clan de l’avellana, que quan han tocat poder han fet exactament el mateix que els seus honorables predecesors: oblidar-se del patit (i sobre tot de les idees) i pujar a l’Audi amb singular alegria.

Aquest cop han fet alguna cosa diferent: han creat un pessebre en el que mengen uns 500 càrregs del partit, pensant que els estòmags agraïts no solen fer revolucions. Però en el camí han oblidat les bases i, sobre tot, els votants.

350.000 no han tingut estòmag per votar-los, tampoc ho han fet a CiU, ni al PSOE. S’han quedat a casa i aquest diferencial ha facilitat una repartició diferent dels escons. El PSC no ha augmentat sensiblement el nombre de vots, si el percentatge a causa de la menor participació.

Un altra història que els llibres de psicologia col.lectiva un dia tractaran, són els resultats del Baix Llobregat i altres zones damnificades per la gestió del govern amic… 60% de votants. I és el que el PSC hauria sortit si hagués presentat un ficus.

5 Trina Milan { 03.11.08 at 11:49 }

Màrius,
molt encertada l’anàlisi de la situació a ERC, la història els hauria d’ensenyar alguna cosa.
Més complicat més el tema del PSC, segueixo pensant que la gent té un límit, encara que em fas pensar també en el fet de que tenim una manca de pràctica democràtica que es veu agreujada perquè els que estan al poder són els amics, els veïns de la gent que com molt bé dius viu al Baix Llobregat i ha hagut d’aguantar de tot…potser tenen bul·la en aquest moment però tot s’acaba…

6 Ferran { 03.11.08 at 14:50 }

Per mi el problema que tenen tant ERC (evident per la pèrdua de 5 escons!) com CiU (guanyar 1 escó quan porten quatre anys a l’oposició -desgasta el govern, no l’oposició-, és un fracàs) és que porten anys barallant-se com estúpids pel mateix espai electoral. No s’han adonat (i no són els únics, pel que veig :) que NO es disputen el mateix espai: l’un cobreix l’esquerra, l’altre la dreta i tots dos són catalans!

On visc, a Alemanya, el govern actual és una “Gran coalició” entre CDU i SPD. Per mi, una coalició de país és, a Catalunya, CiU + ERC.

Els trobo tontos, tots dos. I em fa patir que no n’aprenguin, fins i tot després del 9.03.

Salut.

7 Trina Milan { 03.11.08 at 16:37 }

Ferran,
gràcies per l’aportació des d’Alemania, realment és un gran exemple el que planteges; em sembla que el que ens passa és que ens manca pràctica democràtica real, que no som capaços de destriar el gra de la palla; l’interès propi del de país; i aquí haurem de fer feina perquè sinó perdem tots..
salut!

8 El veí de dalt { 03.11.08 at 18:45 }

Com Saturn es menjava els seus fills, una de grossa es preveu a ERC. O un partit assembleari o un partit de tall “clàssic”. Tots els partits tenen famílies en el seu si; però no tan mal avingudes. Em sembla que la que cridi més alt i fort al menjador de casa serà la que s’endurà el gat a l’aigua. I com que prevec que serà Puigcercós, ja veurem si els que voten ERC pel Carod li seguiran fent confiança. En fi, un batibull per seguir d’aprop. Tenim un anyet de daltabaixos per acabar d’escatir-ho.

9 Trina Milan { 03.11.08 at 18:55 }

Veí,

encertadíssima metàfora la de Saturn; i més encara sentint avui Carod davant mossèn Cuní com es queixava amargament de la jugada de Puigcercòs..allò de tú també Bruto, fill meu..és que estem d’un clàssic que mata…les tragèdies gregues ens envolten…
salut veí (t’ha agradat el poema?..)

10 saltenc { 03.11.08 at 21:08 }

Tenien la “clau” i la van lliurar al PSOE, en el PSOE i tenim un personatge (el campió del talante) que devora tot el que té davant, l’estatut, Maragall, Mas, i resulta que a Esquerra encara no s’han adonat amb qui es juguen els cuartos. És complicat entendre que tenin avui un partit independentista en el govern, Catalunya és una delegació del PSOE i aquestes eleccions ho ratifiquen

11 Trina Milan { 03.12.08 at 8:11 }

Maurici,
i ells no se’n saben avenir..no saben triar..com en diem “vol i dol”…no es fàcil voler la utopia si s’està assentat a la cadira del poder..perquè ets tu que has de decidir si aquella utopia és factible o no i pel que sembla..no ho és…
una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>