Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Eleccions 08 – III : Les llistes

Paradoxalment sembla que la dita “qui no plora no mama” no li ha servit de res al Sr Gallardón, alcalde terminal de Madrid, per aconseguir anar a les llistes del PP a les Corts. La seva demanda clara de ser al costat de Mariano Rajoy per ser recanvi a la presidència del Govern si l’altre s’estavella, ha topat amb la Dama de ferro Esperanza Aguirre (que com el seu nom indica, és la còlera de Dios personificada…). No és casual la negativa a Gallardon, es percep una jugada mestra per encaminar Espe al govern i Ana Botella a l’alcaldia de Madrid, qui millor?… La ma de Jose Maria Aznar està clarament al darrera de totes les jugades peperes d’aquesta setmana, Pizarro inclòs. No serà que Jose Mari troba a faltar el cuquet del poder real i retornarà?…

De fet, la confecció de les llistes a les eleccions espanyols, i catalanes també, peca de certa deficiència inicial. Els candidats no han de demostrar res davant la ciutadania, només ha d’estar ben situats dins de l’estructura del partit, i ser amics de l’amo per obtenir un bon lloc que asseguri la cadira al congrés o al senat, de manera que una vegada tenen això, no cal pensar en tenir currículum, formació, capacitació per al càrrec i tot allò que demostra la validesa d’un bon responsable polític.
Per posar un exemple, Barack Obama ha tingut una carrera brillant a la Universitat i ha demostrat vàlua sobrada en gestió i responsabilitats diverses, per anar finalment casa per casa als caucus per obtenir la nominació.

A casa nostra la partitocràcia ens impossibilita aquest sa joc democràtic nord-americà i assistim a les cruentes lluites entre amos i serfs com la que han protagonitzat Gallaradon, Rajoy i Aguirre. El problema és que serà difícil canviar una norma que només poden tocar aquells a qui beneficia, o potser no?

Llibre: L’amant de Bolzano de Sandor Marai
Pel·lícula: Into the wild de Sean Penn
Música: No one d’Alicia Keys

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

3 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 trubies { 01.17.08 at 16:39 }

És una decissió incomprensible, que posa en questió (per si encara quedaven dubtes després de la dimissió forçada de Piqué) a la vessant aznarista, el nucli dur de la cúpula del PP.

Personalment crec, sincerament, que acaven de hipotecar les seves opcions a assolir el poder en les properes eleccions Generals.

Rajoy no pensa el mateix i afirma creure que “ha hecho lo mejor para él y el PP al no contar con Gallardón y Aguirre” (¡¿?!).

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080117/53427991737.html

Prescindir d’Esperanza Aguirre potser si que li anirà bé al seu partit, però…Gallardon? fins i tot a Fraga li costa entendre aquesta decissió salomònica.

Salut!

2 Trina Milan { 01.17.08 at 16:49 }

Trubies,

en aquesta història no se si els del PP són curtets o ho fan veure.. No em puc creure que pensin que guanyen amb aquesta estratègia, a no ser que sigui una estratègia amagada com la que insinuo; i si és realment com sembla que és, encara és pitjor, perquè demostren la poca qualitat humana que gasten..un perill vaja
Salut

3 trubies { 01.17.08 at 16:51 }

Totalment d’acord amb tu. Una abraçada!

Pd. per cert, si vols em pots dir Toni :-) .

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>