Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Eleccions 08 – II : Economia


S’estava especulant aquests dies amb el fet de que el PP estava basant el començament de la seva campanya electoral en el tema de l’economia, i per contra no disposaven del cap de cartell que seria el vicepresident primer d’un possible govern popular; però ja el tenim, Manuel Pizarro és, dés d’ahir, la carta amagada de Rajoy per empènyer el PP cap a la victòria.
Serà una duríssima batalla la que es donarà perquè justament la política econòmica del PSOE no ha divergit gens de la del PP en els successius governs; a Solbes el va succeir Rato i a aquest, altra volta Solbes, sense solució de continuïtat, per tant quines són les esmenes que Pizarro pot fer ara?
Si observem el seu currículum, només podem pensar en que portarà la liberalització econòmica fins a les darreres conseqüències.
Pizarro és íntim de José Maria Aznar i seguidor dels economistes americans que han apostat per les subprimes i la reducció de la despesa social a EEUU, els quals es poden convertir en el coixí on recolzi el cap el nou programa popular.
D’altra banda, dés de l’òptica catalana, el paper que Pizarro, com a president d’ENDESA, va fer en la compareixença al Parlament català de l’estiu pel problema de l’apagada a Barcelona, no va ser precissament afalagador per Catalunya.

Solbes, la ma de ferro de la despesa, atent als diversos xecs-premi que el PSOE està repartint, sense deixar anar el control dels tributs excepte el País Basc, és clar; (veurem com acaba el tema de l’Agència Catalana de Tributs); no ha estat capaç de donar un tomb a la inversió en investigació i innovació per deixar de ser un país depenent de l’exterior en matèria de creixement el qual ha basat quasi exclusivament en el totxo.
Tot plegat, entre el llop amb pell de be que és Solbes i l’arribada del tauró Pizarro (el cognom li escau) que portarà aquesta política econòmica fins a les darreres conseqüències, la veritat no puc acabar de veure en qui dels dos haig de dipositar el vot…s’admeten propostes…

Llibre: Farsa de Màrius Serra
Pel·lícula: Life Aquatic de Wes Anderson
Música: Let’s stick together de Brian Ferry

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

3 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 trubies { 01.15.08 at 16:26 }

Buf! quin dilema més complicat: Solbes o Pizarro. Pizarro o Solbes. La veritat, si he d’escollir el menys pitjor, personalment m’inclinaria per Pizarro. Però això suposaria haver de confiar el meu vot al PP, la qual cosa no passarà, tot i que el meu objectiu prioritari és no afavorir el monopoli de més parcel•les de poder al PSOE…

La solució a la qüestió econòmica des de l’òptica catalana passaria -també- per emetre un vot en clau de càstig al PSOE, i també al PP.

Ni Solbes ni Pizarro. Ni PSOE ni PP. Res de “vot útil”. Votaré per Catalunya doncs, si no ho fem els catalans, qui apostarà per nosaltres? salut, Trina!

2 saltenc { 01.16.08 at 12:28 }

La incorporació de Pizarro al PP i la no entrada de Gallardón a la llista pel Congrés li dona a aquest partit un perfil aznarista, a curt termini si Rajoy no guanya aquestes eleccions podríem parlar del retorn del fill pròdig.

3 Trina Milan { 01.16.08 at 18:47 }

Trubies,

tens tota la raó, és més tal i com s’està posant el PP el perfil és contrari absolutament als interessos de Catalunya…està clar no?
Gràcies..

Saltenc,

aquesta és la gran carta amagada, que Botella sigui alcaldessa de Madrid i el marit torni per la porta gran a la presidència del Govern, llavors ja només faltarà que Agag sigui ministre d’economia i Alonso d’esports….un bon passaport català ens caldrà ben aviat..

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>