Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Eduardo Madina

Els atemptats terroristes ens fan mal, els hem patit especialment en moments determinats com en el cas Hipercor, a l’11-M, o quan van matar Ernest Lluch.
Un d’aquests casos especials és el d’Eduardo Madina. S’està jutjant aquest atemptat a l’Audiència Nacional i és punyent i determinant la declaració que el mateix Madina ha fet sobre com va succeïr: “Vaig pujar al cotxe, i de seguida vaig sentir un soroll imponent d’una explosió que vaig saber de seguida que era un atemptat d’ETA, per com el vaig sentir, de baix a dalt, omplint tot l’espai. Crec que perquè sóc alt o perquè no estava ben col·locada la bomba que estic viu, d’altra forma ara seria mort.”

Madina va quedar sense una cama, amb seqüel·les físiques i psíquiques, i tota la seva família també. La seva mare va morir deu mesos desprès d’un infart.
La serenor amb que Eduardo explica els fets, la seva forma d’encarar la vida desprès d’aquest trauma insuperable, són un exemple. Eduardo en el seu blog explica el dia a dia d’una persona que fa política, que es posiciona, que ha intentat que el fet violent no li prengués la seva possibilitat de ser persona.

Podrem estar o no d’acord amb les seves idees polítiques, però si més no, l’exemple de l’Eduardo és fonamental per superar situacions de violència ara que bufen aires de solució a Euskalerria.

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

Cap Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

No hi ha comentaris encara...

Sigui el primer en comentar aquest article.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>