Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)


Blunt
Poble espanyol. Barcelona. 21 de juny. 22,15 h. Concert de James Blunt. És la primera vegada que el meu fill de 13 anys va a un concert. Acaba 1er d’ESO avui amb notes excel·lents i és un gran regal per la seva inteligència i la seva voluntat. L’insti no sempre és un lloc amable.
Comencen els compasos de Billy, i cal una mica d’escalfament perquè l’ambient arribi a la temperatura adequada. Fa calor, pero no xafogor i se sent olor de verbena a l’aire.
El Xavi pregunta quan s’acabarà el concert i no té clar que hagi estat una gran idea venir perquè tenia a mitges una partida de Sonic Ryders a la play amb el Guillem.
Jo aprofito, desprès de varies cançons per ficar-lo al mig de la marabunta de davant l’escenari, a tocar de Blunt, just quan comença No bravery, i llavors les imatges del fons fan sortir els escenaris de Kosovo, de la guerra més calenta i inhumana, si aquests adjectius poden ser utilitzats. I és aquí quan el Xavi comença a trobar-li sentit al concert, comença a vislumbrar una ética i una honorabilitat no previstes en el noi de texans i samarreta blava que es mou per l’escenari.
James Blunt és un cantant de pop/rock anglès que abans era oficial de l’exèrcit anglès, com el seu pare, a Kosovo, i que composa cançons amb una guitarra, quan acaba la jornada dins del tanq. Avisen de megafonia que els diners de la botiga de merchandising van a Metges sense fronteres, i que el que es gasti més pasta allà, té assegurada una entrevista personal amb Blunt quan s’acabi el concert. Jo voldria parlar amb aquest noi de mirada líquida que es capaç de dir que ja no veu bravura als teus ulls desprès de matar aquells nens, i que renuncia a la carrera militar prevista perquè les cançons són la seva forma de dir que no vol guerres, que vol amor.
El Xavi finalment es deixa anar a la màgia d’una nit d’estiu plena de música i poesia que és capaç de transmetre a més sentiment i compromís. No es pot demanar més.
No es pot demanar més perquè Blunt ha estat el creador de frases i de cançons que fan sentir, com aquesta: Good bye my love, Good bye my lover, your have been the one for my, I’m so hollow, baby…
Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

Cap Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Anonymous { 06.23.06 at 9:34 }

En aquests casos és quan la Sonic Ryders a la play pot esperar. Tot el que sigui deixar aparcades aquestes maquinetes sempre serà millor, ja que els esudis demostren que els fills cada vegada més troben a faltar el contacte amb els seus pares. Per tant, serà per alguna cosa. Felicitats a tots dos.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>